Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

De Óxido y Hueso

Dijous 16 de gener de 2014 a les 21.00h
De Óxido y HuesoDe Óxido y HuesoDe Óxido y HuesoDe Óxido y HuesoDe Óxido y Hueso
Títol original: De rouille et d'os
Direcció: Jacques Audiard
Guió: Jacques Audiard, Thomas Bidegain
País: França, Bèlgica
Idioma: Francès, Anglès
Gènere: Drama, Romàntic
Metratge: 120 min
Intèrprets: Marion Cotillard, Matthias Schoenaerts, Armand Verdure

Animals ferits

L’Ali s’ha de fer càrrec del seu fill Sam, un nen de cinc anys a qui amb prou feines coneix. Es guanya la vida com pot, treballant de porter en una discoteca coneixerà casualment a Stéphanie, una biòloga marina, domadora d’orques a Marineland. Les circumstàncies els uniran més del que mai haurien imaginat.

Eminent portaveu del cinema negre francès i europeu, Jacques Audiard, autor de les esmolades “De latir mi corazón se ha parado” (2005) i “Un profeta” (2009), s’endinsa amb “De óxido y hueso” en el terreny del drama romàntic amb un toc tràgic, un registre que ja va abordar amb “Lee mis labios” (2001), una de les seves pel·lícules més discretes. Si en aquella es relatava la història d’amor entre una noia sorda i un ex-convicte, aquí els protagonistes de la funció són un sac de muscles i una princesa desvalguda. Ell és una bèstia primitiva i salvatge, ella una bellesa d’ànima i cos amputats. Hi ha un cinema europeu, i més concretament franco-belga, que no s’aferra a les paraules i les anècdotes, als fets i a la seva estructuració, sinó que ho fa a les sensacions, a les matèries i, sobretot, a l’alè i la carn. Aquest darrer treball d’Audiard s’inscriu en aquest tronc estilístic del qual van brotar des de Benoît Jacquot fins Gaspar Noé o els germans Dardenne.Una història, com gairebé tots les seves, centrada en fractures i desajustos físics i socials, però més bolcada en allò corpori i més allunyada del melodrama que de costum.

La cura del realitzador en el tractament dels seus personatges converteix a l’Ali d’un espectacular Matthias Schoenaerts en un verdader tòtem al voltant del qual giren tots els esdeveniments de la pel·lícula. Per la seva banda la Stéphanie de Marion Cotillard és un treball de recolzament d’extrema maduresa, probablement el millor de la seva carrera. Al cinema li agrada explicar que quan caiem ens hem de tornar a aixecar. “De óxido y hueso” ens diu que s’ha de lluitar arran de terra, des del mateix esperit que converteix el dia a dia en el triomf del pragmatisme sense renunciar a la visceralitat d’allò brutalment emocional.

Tràiler

De Óxido y HuesoDe Óxido y HuesoDe Óxido y HuesoDe Óxido y HuesoDe Óxido y Hueso