Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Els dies que vindran

Dijous 24 d'octubre de 2019 20h30
Els dies que vindran
Títol original: Els dies que vindran
Direcció: Carlos Marques-Marcet
Guió: Coral Cruz, Clara Roquet, Carlos Marques-Marcet
País: Espanya
Idioma: Català
Gènere: Drama
Metratge: 94 min.
Intèrprets: David Verdaguer, Maria Rodríguez Soto, Albert Prat, Sergi Torrecilla
Música: Maria Arnal
Muntatge: Óscar de Gispert Zegrí, Ana Pfaff, Carlos Marques-Marcet

EN COL·LABORACIÓ AMB FIGUERES A ESCENA - AMB LA PRESÈNCIA DE LA SEVA ACTRIU, MARÍA RODRÍGUEZ SOTO I EL SEU PRODUCTOR, SERGI MORENO

- Projecció oferta per Avalon Films com a guanyadors del "Premi Jose Maria Nunes al Fet Cineclubista 2017" atorgat per la Federació Catalana de Cineclubs

ELS MILLORS ANYS DE LA NOSTRA VIDA

A 'Els dies que vindran', un embaràs real -el de la filla que esperaven la parella formada per l'actriu Maria Rodríguez Soto i l'actor David Verdaguer– és el substrat verídic sobre el qual es fonamenta un relat fictici que narra el sisme emocional que travessen la Vir i el Lluís quan decideixen tenir un fill.  

Carlos Marques-Marcet sembla haver comprès que la ficció és un mètode infal·lible per acostar-se a la realitat. La pel.lícula és, a primera vista, la crònica d’un embaràs que corre paral·lel a la desintegració d'una parella, així com el retrat d'una generació marcada per la immaduresa i la precarietat. Però, de sobte, un pla-contraplà entre la Vir i la pantalla d'un portàtil, amb un vídeo casolà, autèntic, del naixement de Rodríguez Soto, revela la naturalesa profundament híbrida del film. En estreta col·laboració amb els seus actors, Marques-Marcet ha dut a terme una obra que és, alhora, relat construït i vivència real, drama naturalista i meditació sobre la maternitat com a experiència radical, transformadora.

En aquest procés de creació conjunta entre cineasta i actors, David/Lluís ocupa una posició subsidiària. Com a '10.000 km' i 'Tierra firme', l'actor torna a ser una mena d''alter ego' de Marques-Marcet a la pantalla, per la qual cosa la seva actitud sembla evocar la posició discreta, com d’espera, que segurament el cineasta ocupa en aquest procés de cerca amb els seus intèrprets. És el personatge femení qui, en sintonia amb les altres dones protagonistes dels seus films, actua com a motor del relat, i fa visible aquesta idea de la maternitat com a experiència mutant.

El cos de Maria/Vir es transforma, literalment, davant dels nostres ulls, però el canvi és més profund: de la descreença inicial al emocionant moment en què plora en primer pla a l'imaginar-se el moment del part hi ha tot un procés que oscil·la entre el pànic i l'eufòria i que és, alhora, individual i universal. Les fites compartides de l'experiència humana –l'enamorament, la maternitat, la mort, però també la música, les cançons– són el fil invisible que permeten connectar passat, present i futur; a nosaltres amb els nostres pares, i a ells amb els nostres fills.

Els dies que vindran