Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El señor Ibrahim y las flores del Corán

Dijous 28 d'octubre de 2004 22h00
El señor Ibrahim y las flores del Corán
Títol original: Monsieur Ibrahim et les fleurs du Coran
Direcció: François Dupeyron
Guió: François Dupeyron, Eric-Emmanuel Schmitt
País: França
Idioma: Francès
Gènere: Drama
Metratge: 94 min.
Intèrprets: Omar Sharif, Pierre Boulanger, Isabelle Adjani, Gilbert Melki, Isabelle Renauld, Lola Naymark, Anne Suarez, Mata Gabin, Celine Samie, Guillaume Gallienne, Guillane Rannou, Manuel Lelievre, Daniel Znyk, Francoise Armelle, Sylvie Herbert, Claude Merline, Pascal Vincent, Tessa Volkine, Marie-Sophie Ahmadi, Sylvie Debrun, Jeremy Sitbon, Eric Caravaca
Música: Valérie Lindon
Muntatge: Dominique Faysse

Durant els primers anys seixanta a París, com a moltes altres parts d’Europa, hi va haver una explosió de vida. La vella inèrcia va deixar pas a una nova i renovadora generació plena d’ideals, tot estava en un revulsiu constant i la ciutat estava plena d’una energia que prometia nous moviments culturals i canvis socials. I és en aquest escenari, en un barri obrer, on dos improbables personatges - un jove jueu i un vell musulmà - enceten l’amistat que fa girar la trama d’aquesta pel·lícula. Quan coneixem Momo (Pierre Boulanger), veiem que en realitat és un nen orfe malgrat viure amb el seu pare, un home immers en la depressió. Les seves úniques amigues són les prostitutes del carrer, qu e l’han apadrinat amb tota l’estima que li manca. Momo compra el menjar a la botiga del barri, un petit i fosc establiment portat per Ibrahim (Omar Sharif), un silenciós home d’exòtica imatge que veu i sap més del que sembla en un inici. Quan Momo és finalment abandonat pel seu pare, Ibrahim es converteix en l’únic adult a la vida del nano. Junts inicien un viatge que ha de canviar les seves vides per a sempre.

Contràriament al que podríem esperar amb un títol d’aquesta guisa, aquesta no és una pel·lícula sobre la religió o sobre l’apropament dels enemics ni les guerres preventives. El que és, en el fons, és una pel·lícula sobre l’amor. Sobre la bellesa de l’amistat. Una pel·lícula més que digna, ben realitzada i fins i tot emocionant, un cant a la bonança humana per sobre de les diferències d’origen, una aposta por una altra mena de vida més amable, més tolerant; més humana, resumint.

“M. Ibrahim et les fleurs du Coran” és una pel·lícula filmada en primers plans, primers plans de cel·luloide i de sentiments que s’ha de veure de prop, des de les primeres files de la sala de projecció, si voleu, per viure-la des de dins i fruir amb la innocència de la infància i la saviesa de la vellesa dels seus dos protagonistes.

Omar Sharif ha recollit, per aquest treball, diversos premis com a millor actor al Festival de Venècia i, recentment, el Cèsar 2004 de l’Acadèmia francesa.

El señor Ibrahim y las flores del Corán