Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El sabor de las cerezas

Dijous 15 de juliol de 2004 22h00
El sabor de las cerezas
Títol original: Ta'm e guilass
Direcció: Abbas Kiarostami
Guió: Abbas Kiarostami
País: Iran
Idioma: Persa
Gènere: Drama - Road movie
Metratge: 98 min.
Intèrprets: Homayoun Ershadi, Abdolrahman Bagueri, Safar Ali Moradi, Afshin Khorshid Bakhtiari
Muntatge: Abbas Kiarostami

Encara sorprèn la capacitat que té el cinema de suscitar debat social. No fa dues setmanes que amb l’estrena de Mar Adentro, Alejandro Amenábar aconseguia ressuscitar el debat sobre l’eutanàsia entre la població i la classe política. Des d’un prisma cinematogràfic totalment aliè al del director madrileny, Abbas Kiarostami aborda en aquesta pel·lícula la història d’un home de mitjana edat desesperat que decideix suïcidar-se. La seva única preocupació és la de trobar a algú que l’ajudi i es comprometi a enterrar-lo si té èxit en el seu pla. Aquesta premissa permet a Badii, protagonista de la història, conèixer una gran varietat de personatges, amb els quals estableix diàlegs exquisits sobre l’eterna confrontació vida/mort.

Amb un tractament impecable, especialment si es té en compte un tema tan sensible com és el suïcidi, el director ens convida a seure a la camioneta de Badii i participar d’un viatge d’hora i mitja lluny de qualsevol macabrisme i humor negre. La invitació és clara, el precís angle de la càmera, que ens permet seure durant moltes seqüències al seient del copilot, ens involucra definitivament a la situació. Passant pels ravals de Teheran, amb una progressió emotiva (i simbòlica, en el sentit d’un viatge interior) cap als afores de l’urb, on trobem seqüències plenes de matèria prima en alt grau de puresa: mai una allau de pedres en una demolició va ser tan palpable i simbòlica. Queda clar que mai se’ns diran els motius que ha portat a la desesperació a Badii, i les es peculacions són reemplaçades per la intriga intel·lectual: és evident que Abbas no té intenció de plantejar en quines circumstàncies és justificable el suïcidi. Més aviat està anticipant que, per a ell, el suïcidi no és mai justificable.

“Rodar amb res” suposa un desafiament sublim. Quan no hi ha recursos de producció és impossible simular el cinema, sinó portar el cinema al seu estat més pur. Les idees han de ser tan poderoses com per permetre explicar amb mitjans mínims una història capaç de captar l’atenció de l’espectador. I això és el que fa Kiarostami en aquesta pel·lícula: oferir una nova mirada lliure dels convencionalismes als quals estem acostumats a occident. Una obra despullada de tot bagatge cultural cinematogràfic adquirit, novedosa i nua en essència.

Aquesta pel·lícula va guanyar la Palma d’Or al Festival de Cannes a l’any 1997.

El sabor de las cerezas