L'ultimo bacio explica les històries de vuit personatges principals que entrecreuen les seves vides en una successió paral·lela de passions. Tot i tenir diferents edats, tots vuit es troben igualment despistats, desitjosos de sortir corrent de la ciutat, de la família, de la parella, de qualsevol cosa que els lligui. Busquen inexorablement la felicitat però mai no tenen temps per pensar, només per prendre decisions amb la velocitat d’un broker de borsa. I aquesta felicitat esdevé sempre momentània, canviant i inestable. La pel·lícula esbossa a ritme vertiginós un retrat de la classe mitjana dels europeus-segle XXI i les seves preocupacions: des de la por a créixer i assumir l’augment de les responsabilitats fins al rebuig d’acceptar el pes de la vellesa.

El cineasta, actor i guionista italià Gabriele Muccino, amb tres pel·lícules al currículum, va arribar per donar una alenada d’aire al cinema italià actual. Però més aviat el va propulsar amb una empenta salvatge, perquè la velocitat de Muccino no dóna opció al respir. La modernitat de Muccino no s’ha de confondre, però, amb els vaivens d’un debutant apressat. L’orquestració escènica de L'ultimo bacio és tan calculada com precisa. El vertigen amb el qual està filmada aconsegueix mantenir molt propers els protagonistes, portar la passió dels personatges a la platea estàtica. La sensació que tot s’ha de dir ja, ara o mai, i a continuació sortir corrent cap a la propera decisió i tornar a escollir, amb les pulsacions del cor i las pulsions del desig.

L’ultimo bacio és una experiència apassionant. Un no acaba d’assimilar una seqüència quan topa amb la següent, com una espècie de clímax continuat de principi a fi. Amb aquest esprint de vida i seqüències, el missatge de les ganes de viure el present, l’instant s’encomana tant sí com no i travessa a l’espectador com un llampec al·lucinant. I quan s’apaga el projector i s’encenen els llums de sala, l’espectador surt agitat, amb la mateixa urgència de buscar que els personatges.

Aquesta pel·lícula va obtenir el Premi de Públic World Cinema al Festival de Cinema Sundance 2002.