Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Osama

Dijous 06 de maig de 2004 22h00
Osama
Títol original: Osama
Direcció: Siddiq Barmak
Guió: Siddiq Barmak
País: Afganistan
Idioma: Afgà
Gènere: Drama
Metratge: 82 min.
Intèrprets: Marina Golbahari, Khawaja Nader, Arif Herati, Zubaida Sahar, Hamida Refar, Gol Rahman Ghorbandi
Música: Mohammad Reza Darwishi
Muntatge: Siddiq Barmak

“Osama” és el primer llargmetratge rodat a l’Afganistan actual, concretament a Kabul, després de  la caiguda del règim taliban. Amb l’ajut de productors japonesos i irlandesos, el cineasta afganès Siddiq Barmak planteja aquesta ficció de to documental, basada en un fet verídic. Un de tants, dins el drama que suposa l’absoluta negació de qualsevol dret en virtut del sexe i en nom de l’ortodòxia religiosa.

Un dels grans noms del cinema iranià, Mohsen Makhmalbaf és, de fet, el vertader padrí del film. Artista compromès políticament des de la seva joventut, Makhmalbaf ha estat una de les principals veus que s’han alçat per parlar dels problemes d’un país que, fins fa poc, amb prou feines estava present als mitjans. Amb “Kandahar”, la pel·lícula iraniana de major èxit comercial al nostre país, realitzava el seu propi viatge a la realitat d’Afganistan. Va ser el propi Makhmalbaf qui produí, en part, la pel·lícula de Barmak i facilitant-li l’ús d’instal·lacions per a la post-producció que no es trobaven a Afganistan, on ni tan sols hi ha laboratoris de revelat en color.

El film descriu l’odissea d’una nena de dotze anys que, en ple terror dels talibans, es rasura el cap i vesteix robes masculines per fer-se passar per un noi i, així, poder treballar per alimentar la seva mare vídua i la seva àvia. Tot plegat, en un clar desafiament a les vexatòries normes seguides por un règim que considerava la dona com un ésser inferior i al qual sempre calia humiliar.
Serà un noi, amic protector d’aquesta anti-heroïna adolescent (prodigiosa creació de Marina Golbahari, en la vida real estudiant en un centre de nens del carrer de Kabul), qui la bategi amb el nom d’“Osama”, com un antic company del seu pare a la guerra. Una nova identitat que, inevitablement, vindrà acompanyada de la pèrdua de la pròpia, fet que es revelarà dolorosament cert quan, en prendre-la per un nen, serà enviada a l’escola que forma futurs monstres.

Presentada a la secció paral·lela del proppassat Festival de Cannes (on va obtenir una menció especial) i premiada a la Setmana de Cinema de Valladolid amb l’Espiga d’Or compartida –no per casualitat– amb “Sangre y oro”, pel·lícula iraniana dirigida per Jafar Panahi, a partir d’un guió d’Abbas Kiarostami, “Osama” constitueix un dels més esborronadors relats filmats mai sobre la intolerància, l’oprobi i la mesquinesa exercida per il·luminats que creuen posseir la veritat, és a dir, la seva veritat.

Si, en ocasions, el cinema és una lliçó moral, aquesta pel·lícula de Siddiq Barmak esdevé un testimoni ple de convicció i un film del tot imprescindible.

Osama