El desig d’adoptar un fill en un país estranger. L’adopció de nens és un tema que ens envolta constantment i i que el cinema recent ha obviat al llarg de la seva història. John Sayles ha decidit aquest cop disseccionar amb el seu bisturí la psicologia femenina, i ho fa amb grans dosis d’objectivitat. Sis dones nord-americanes es deturen en un exòtic motelet centre-americà a l’espera que la burocràcia local els lliuri l’infant. A mesura que passen les setmanes, les angoixes d’unes es barregen amb les esperances de les altres, tot amanit per la simpàtica hostatgera Rita Monero (Sra. Muñoz). 

“Casa de los babys” és una intel·ligent i profunda visió del xoc de cultures i la maternitat moderna. El film explora un tema amb complexes ramificacions personals, emocionals i polítiques. La frontera entre el país ric i el pobre (la pel·lícula està filmada a Acapulco, Mèxic) es desdibuixa i s’endureix constantment en una ambigüitat que posa l’espectador a l’estreta línia de la reflexió. A propòsit d’aquest joc ambigu cal destacar l’excel·lent seqüència on una de les dones fa volar la imaginació amb una assistenta de la residència sobre el futur que l’espera amb el seu nou fill. La seva interlocutora no entén una paraula del que diu però, intuint el to confessional, relata precisament com es va haver de desprendre del seu fill per manca de recursos. La comunicació que es produeix entre les dues dones dilueix la distància c ultural que les separa però la tensió emocional fa palesa la fractura entre el món amb famílies que adopten nens i aquell amb famílies obligades a renunciar al seus.