Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Vértigo (de entre los muertos)

Dijous 26 de febrer de 2004 22h00
Vértigo (de entre los muertos)
Títol original: Vertigo
Direcció: Alfred Hitchcock
Guió: Alec Coppel, Samuel Taylor, Maxwell Anderson
País: Estats Units
Idioma: Anglès
Gènere: Thriller
Metratge: 120 min.
Intèrprets: James Stewart, Kim Novak, Henry Jones, Barbara Bel Geddes, Tom Helmore, Raymond Bailey, Ellen Corby, Lee Patrick, Konstantin Shayne
Música: Bernard Herrmann
Muntatge: George Tomasini

Quan Hitchcock va filmar “Vertigo”, la seva reputació com a cineasta de renom era ferma, però la crítica internacional encara no el reconeixia com a un vertader autor. La seva carrera a Hollywood, desenvolupada dins del rígid sistema de producció dels grans estudis, va fer que Hitchcock fos considerat com un director molt comercial pels especialistes cinematogràfics.

Van ser els escrits de François Truffaut a Cahiers du Cinéma els que van cridar l’atenció cap al cinema de Hitchcock a finals dels anys cinquanta. Truffaut va convertir al mag del suspens en un dels directors de més renom per la intel·lectualitat cinematogràfica.

Paral·lelament a la seva nova reputació, Hitchcock va començar a fer un cinema cada cop més personal i menys complaent amb el públic. “Vertigo” no va ser una cinta de grandíssim èxit a la seva època però, amb els anys, va adquirir un gran prestigi i es va convertir, possiblement, en la millor pel·lícula de la seva extensa filmografia. De fet, juntament amb “Ciudadano Kane”, aquest film és considerat pels crítics el millor de tots els temps, segons l’enquesta de la revista de l’Institut de Cinema Britànic que es realitza cada deu anys des de 1952.

Restaurada fa pocs anys, “Vertigo” és una pel·lícula sobre l'obsessió al voltant d’una imatge ideal. La literatura sobre Hitchcock afirma que és factible trobar en aquesta pel·lícula un catàleg de les obsessions més representatives del director. La dona rossa distant i lleument sexual interpretada per Kim Novak és el prototipus de la bellesa gèlida de les seves principals intèrprets (entre d’altres, Grace Kelly, Tippi Hedren i Ingrid Bergman). L’idealista Scottie, magistralment interpretat per James Stewart, és un detectiu de San Francisco que pateix de mal d’altures i que és forçat a retirar-se quan un col·lega seu cau d’un edifici durant una persecució. Un vell amic el contracta per vigilar a la seva esposa Madeleine, que pateix una severa depressió i que acabarà essent una autèntica obsessió per l’exdetectiu, que es converteix en perfecte alter ego del realitzador, plasmant en la pantalla el que Hitchcock sentia a la vida real.

D’altra banda, “Vertigo” és un dels thrillers més elegants mai filmats. La seva impecable bellesa visual (com el somni generador de pulsions que escapen a la raó, ben subratllats als títols de crèdit, on un ull envermelleix i una espiral ens introdueix  al laberint del qual ja no sortirem), la utilització dels colors com a mitjà per reflectir estats d’ànim i les tècniques que Hitchcock va inventar per a la pel·lícula (com el dolly-zoom) fan d’aquest film no només una obra senzillament perfecta, sinó el vademècum mateix del cinema: ni un sol pla, ni un segon d’imatge podrien ésser superats ni podrien ésser d’una altra manera que la que Hitchcok finalment va dur a la pantalla.

Vértigo (de entre los muertos)