Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

La tentación vive arriba

Dijous 25 de març de 2004 22h00
La tentación vive arriba
Títol original: The seven year itch
Direcció: Billy Wilder
Guió: Billy Wilder i George Axelrod
País: Estats Units
Idioma: Anglès
Gènere: Comèdia
Metratge: 105 min.
Intèrprets: Marilyn Monroe, Tom Ewell, Evelyn Heyes, Sonny Tufts, Robert Strauss
Música: Alfred Newman
Muntatge: Hugh S. Fowler

Richard Sherman (Tom Ewell) està resignat a passar el tòrrid estiu neoiorquí en solitari, ja que la seva dona, Helen (Sonny Tufts), se n’ha anat de vacances amb el seu fill i ha abandonat la ciutat en aquests mesos de calor. Després de deixar-los a l’estació, Richard retorna a casa seva i comença a idear plans per fer més suportable la seva estada de “solter”, que es presenta avorrida i sense grans emocions. Però la situació canvia radicalment quan a la nova veïna del segon pis (Marilyn Monroe) li cau un test a la finestra d’en Richard i baixa a recollir-lo. Ella és una model de televisió, rossa i molt explosiva i que aviat despertarà les seves fantasies. Richard, completament aclaparat, fins i tot haurà de visitar a un psiquiatre, ja que creu que tot es deu a una crisi molt comuna que té lloc al setè any de matrimoni.

Si s’hagués de triar només una imatge per simbolitzar amb ella tota la presencia de Marilyn Monroe al món del cinema, amb tota seguretat aquesta imatge seria la d’una Marilyn amb aire distès i feliç, la seva cabellera rossa i aquell vestit blanc amb tires que pugen des del pit per rodejar el coll, amb la faldilla aixecada per la ventilació d’una boca d’aire del metro.

El director, Billy Wilder, ens parla d’aquesta imatge, de Marilyn i d’altres aspectes de la pel·lícula:

"Quan vaig rodar amb ella l’escena de la boca de ventilació del metro tenia l’atenció del món sencer. Es van reunir vint mil persones, va haver-hi gran caos circulatori i una crisi matrimonial entre Joe DiMaggio i Marilyn. Reconec que jo també m’hagués posat nerviós si vint mil persones haguessin estat observant una sola cosa: com la meva dona s’aixecava la faldilla per sobre del cap".

"Jo volia, per al paper de Sherman, a Walter Matthau , qui li hauria donat al paper un fort rerefons sexual, però a aquella època, no es podia ni pensar que els dos adúlters es fiquessin al llit junts a la pel·lícula.

Ni tan sols em van permetre que aparegués una agulla de ganxo al llit d’ell, al dia següent. Crec que el puritanisme de 1955 va perjudicar el film".

Malgrat tot, moltes coses podien dur-se a terme millor al cinema que al teatre (l’obra havia estat exitosa a Broadway), com les escenes somniades i les fantasies de Sherman. Com exemple, quan Marilyn baixa les escales en camisa de dormir:

"Encara avui me’n recordo d’una escena en la qual Marilyn baixa les escales en camisa de dormir, per arribar al pis climatitzat de Sherman, que està dormint. Jo vaig creure veure el sostenidor a sota i li vaig dir que ningú porta sostenidors sota la camisa de dormir i que li mirarien els pits només perquè els realça.

Quins sostenidors?, em va preguntar. I va agafar la meva mà i la va posar sobre el seu pit. No duia sostenidors. Els seus pits eren un miracle de forma, fermesa i una pública resistència contra la força de la gravetat.

"Estem davant d’una meravellosa pel·lícula (un film sobre l'adulteri sense adulteri, tot i que a Wilder li requi), una sàtira sobre la sexualitat plena d’ironia i, sobretot, cruelment divertida. “The seven year itch”va ser el segon film més taquiller de Wilder a la dècada dels 50.

La tentación vive arriba