Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Madame Sata

Dijous 22 d'abril de 2004 22h00
Madame Sata
Títol original: Madame Satã
Direcció: Karim Aïnouz
Guió: Karim Aïnouz
País: Brasil - França
Idioma: Portuguès
Gènere: Drama
Metratge: 105 min.
Intèrprets: Lazaro Ramos, Marcelia Cartaxo, Flavio Bauraqui, Felipe Marques, Renata Sorrah
Música: Marcos Suzano, Sacha Ambak
Muntatge: Isabela Monteiro de Castro

Aquest film, inspirat en les llegendes i els mites que van créixer al voltant de la vida real del pintoresc personatge Joao Francisco dos Santos (1900 – 1976), també conegut com "Madame Sata", té lloc als anys 30, a Rio de Janeiro, al bohemi però immund submón del barri de Lapa, on convivia amb macarres, prostitutes, pervertits i compositors de samba, just quan estava a punt d’aconseguir el seu somni de convertir-se en una gran estrella.

Joao Francisco és com una versió brasilera de Jean Genet, un home alt, de color, murri, orgullós, amb personalitat femenina, gàngster, presoner convicte i pare adoptiu. 
Al llarg dels seus 76 anys, 27 dels quals viscuts a la presó, va desafiar constantment els estigmes de ser analfabet, negre, pobre i homosexual.

Amb una gran habilitat per posar-se a la pell de diferents personatges, es va definir a sí mateix com fill de Iansa i Ogum (deïtats d’origen africà originalment alabades pels esclaus) i fervent seguidor de Josephine Baker.

A través del personatge de Joao Francisco, fill d’ex-esclaus, la pel·lícula també celebra el creixement d’una cultura urbana afro-brasilenya que va emergir a Rio de Janeiro als anys posteriors a l’abolició de l’esclavatge al 1888, en un moment crucial de la seva diàspora. Aquesta cultura va ser forjada com una expressió de resistència en una societat que ja no feia ús (ni abús) de la gent de raça negra després d’aquell període.

L’extraordinari retrat del director novell Karim Aïnouz dels triomfs i la tragèdia d’aquest explosiu i paradoxal personatge, s’obre en contra del rerefons vibrant i sòrdid de Lapa, de bars foscos i bordells plens de fum, amarats de perfum dolç i barat. Un món repassat a través de la violència i el desig, on els somnis desesperats brollen de la pobresa i de la misèria.

Madame Sata, entre d’altres reconeixements, va ser guardonada amb el Premi a la millor pel·lícula, actor (Lázaro Ramos) i fotografia al Festival de Cinema Iberoamericà de Huelva de 2002 i amb l’Hugo d’Or com a millor pel·lícula del Festival de Cinema Llatinoamèrica de Chicago del mateix any.

Madame Sata