Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Samsara

Dijous 08 d'abril de 2004 22h00
Samsara
Títol original: Samsara
Direcció: Pan Nalin
Guió: Pan Nalin, Tim Baker
País: India
Idioma: Hindi
Gènere: Drama
Metratge: 136 min.
Intèrprets: Shawn Ku, Christy Chung, Neelesha BaVora, Tenzin Tashi, Jamayang Jinpa, Lhakpa Tsering
Música: Cyril Morin
Muntatge: Ron Fricke‎, Mark Magidson

Després de tres anys, tres mesos i tres dies de reclusió voluntària a una ermita perduda a l’Himàlaia, Thasi emergeix d’un trànsit profund. De tornada al monestir budista on va viure des dels cinc anys, el jove va recuperant poc a poc les seves forces vitals. Però el retorn ocasionarà resultats inesperats. Fora dels rigors d’una vida entregada al desenvolupamentespiritual, Thasi comença a experimentar el despertar a la vida sexual en iniciar-se en els misteris dels textos sagrats tàntrics.  

Amb una interessant carrera a les espatlles, el cineasta indi Pan Nalin sembla haver donat el salt definitiu amb “Samsara”, una controvertida pel·lícula al seu país, rodada al Ladakh, també conegut com “la terra de la lluna”, una de les regions més remotes de l’Índia a més de 15.000 peus d’altitud. La crítica, sobretot a França, no ha estalviat elogis al film, comparant-lo fins i tot amb “Kundun” de Martin Scorsese, ja que ambdues comparteixen la voluntat de barrejar esteticisme i espiritualitat.

I és que el misticisme és la nota dominant del breu però magnífic guió que ens transmet aquest director creatiu, gran coneixedor del món budista que reflecteix la pel·lícula. Així, el seu naixement en un petit llogarret de l’Índia i el fet de que resideixi a l’Himàlaia des de fa uns anys, aporta al film un alt valor documental. És justament la seva fidelitat a aquest gènere, el fet que va influir Nalin a l’hora de l’elecció del repartiment i que pels tres papers principals es decantés per triar actors professionals, però desconeguts, i que per la resta de papers optés per contractar a vertaders monjos budistes i a nadius de Ladakh.

La capacitat de la pel·lícula per transmetre els pensaments i les sensacions harmonitza amb la riquesa dels paisatges i l'espontaneïtat dels sons que emanen de la mateixa natura. Les escenes costumistes són també constants i sorgeixen com a fidel reflex de la realitat, posada en escena amb una gran austeritat, a la qual acompanya el vestuari dels personatges.

El Ladakh és, sense cap mena de dubte, el lloc idoni per observar com la desesperació del protagonista i les seves llàgrimes es fonen amb l’aparent estatisme i solitud de l’entorn.

El silenci és la millor arma de Nalin per transmetre’ns una infinitat de paraules i, per sobre de tot, la visió d’un home desorientat que es qüestiona els seus propis valors i que es planteja si és més important satisfer mil desigs o conquistar-ne només un.

Samsara