Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Almas perdidas en la ciudad

Dijous 04 de març de 2004 22h00
Almas perdidas en la ciudad
Títol original: Downhill City
Direcció: Hannu Salonen
Guió: Hannu Salonen
País: Alemanya
Idioma: Alemany
Gènere: Drama
Metratge: 101 min.
Intèrprets: Franka Potente, Teemu Aromaa, Andreas Brucker, Michaela Rosen, Sebastian Rudolph, Axel Werner
Música: Pistepirkko
Muntatge: Julia Oehring

En aquest, el seu primer llargmetratge, el finlandès Hannu Salonen ha emprat una fórmula narrativa tant de moda com exigent: la de trajectòries tangents de personatges molt dispars.

Les experiències tragicòmiques i els encontres, aparentment casuals, de sis personatges en el Berlín d’avui, composen el mosaic de molts trossos que retrata, en la seva totalitat, l'atmosfera de la ciutat.

El punt de connexió ésel modest hotel on arriba un músic de rock finlandès cansat de no poder guanyar-se la vida com a tal al seu país i que va a provar sort a la ciutat alemanya. A través d’ell coneixerem la miscel·làniade la resta de personatges, tots alemanys, i que coincideixen a tenir problemes d’allotjament, símbol de la manca de lloc a la societat i, fins i tot, a la vida: un kickboxer inútil, la dona d’aquest que començarà a coquetejar amb l’altre, un jove anarquista recentment sortit de la presó, un escriptor madur que segueix vivint amb la seva anciana mare i es guanya malament la vida com a repartidor de pizzes, i una dona de classe alta urgentment necessitada d’afecte.

Dins el repartiment, destaca la presència de Franka Potente (“La princesa y el guerrero”, “Blow”), l’actriu alemanya més internacional de la seva generació, i una de la més estimulants del panorama cinematogràfic actual. La resta de personatges estan interpretats per actors totalment desconeguts.

Salonen mostra amb simpatia a aquestes persones infelices i s’atura a racons del Berlín nocturn, revers de la prosperitat capitalista, amb una alternança entre el registre pseudodocumental i la tradicional posada en escena de drama de personatges, amb l’única pretensió de donar un cop d’ull directe, sense floritures, a la realitat social del moment. Una realitat sovint amagada sota la lluent superfície de la nova capital alemanya, on s’hi troben honorables perdedors, orgullosos artistes de la vida, al marge de les forces creadores de la metròpoli. Aquestes ànimes s’esforcen per trobar estratègies minimalistes de supervivència amb l’esperança, tot i el descoratjadorde la seva tasca, de no oblidar-se mai de riure.

Artsi, Sascha, Fabian, Peggy, Hans i Doris procuren viure d’acord amb el seu concepte de felicitat, amor i satisfacció. El seu èxit no està assegurat, però tampoc no és impossible.


Almas perdidas en la ciudad