Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

La princesa y el guerrero

Dijous 13 de maig de 2004 22h00
La princesa y el guerrero
Títol original: Der Krieger und die Kaiserin
Direcció: Tom Tykwer
Guió: Tom Tykwer
País: Alemanya
Idioma: Alemany
Gènere: Drama romàntic
Metratge: 136 min.
Intèrprets: Franka Potente, Benno Furmann, Joachim Krol, Marita Breuer, Jürgen Tarrach, Lars Rudolph, Melchior Beslon, Ludger Pistor, Steffen Schult, Rolf Dennemann, Gottfried Breitfub, Sussane Bredehoft
Música: Tom Tykwer, Johnny Klimek, Reinhold Heil
Muntatge: Mathilde de Bonnefoy

Quantes decisions, conscients o inconscients, prenem al llarg del dia? Qui no ha sentit mai curiositat per saber què hagués passat si...?

Algú li va salvar la vida i va desaparèixer, però Sissi està disposada a no aturar-se fins a trobar el seu heroi. La intensitat emocional de la seqüència d’obertura (Sissi amb el pacient cec) dóna el to de la melodia de Tykwer.

Un conte de fades, ja des del seu propi títol, aquest film proposa una persuasiva història d’“amour fou” invocant a l’atzar com àrbitre inexorable que regeix les nostres vides. Tan pretensiosa com encisadora, confirma a Tykwer (un Tykwer de narració relaxada, diametralment oposada a la de “Corre, Lola, corre”) com una de las principals figures del novíssim cinema alemany. La seva veu poètica, les seves imatges irreals i l’accent melangiós que les alimenta, tenen alguna cosa del cinema de Medem (ja detectada a “Soñadores”) i del polonès Kieslowski.

Però també "La Princesa y el Guerrero" és una pel·lícula sobre segones oportunitats. En aquest sentit, el realitzador considera bastant difícil lluitar contra la desil·lusió en el treball o en qüestions socials, però en qualsevol moment es poden obrir novament les portes que abans semblaven tancades.

Tan princesa en la ficció com a la realitat, Franka Potente és la joia d’aquest film. A l’actriu li escau la seva caracterizació d’infermera reservada, assossegada i somniadora, lluny de la jove extrovertida, accelerada i pragmàtica de “Corre Lola, corre”.

La inventiva visual de Tykwer no s’esgota (filtres verds, superposició d’imatges, efectes digitals) i són brillants algunes escenes vertiginoses com les de Bodo al pont o Sissi escoltant el cargol de mar.

En moltes ocasiones, afirma Tykwer, és qüestió de segons que la vida trobi aquests nous camins. Segons que decideixen sobre la vida, la mort i l’amor. Tykwer, que es considera ell mateix com a membre d’una generació marcada per complicades relacions familiars, plena de tolerància per una banda, però amb una gran manca d’entesa per l’altra, també pretén deixar un pòsit de retrat generacional a la seva pel·lícula.

La princesa y el guerrero