Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Caras y lugares

Dijous 30 de maig de 2019 20h30
Caras y lugares
Títol original: Visages villages
Direcció: Agnès Varda, Jean René
País: França
Idioma: Francès
Gènere: Documental
Metratge: 90 min.
Intèrprets: Jean-Luc Godard, Jean René, Laurent Levesque, Agnès Varda
Muntatge: Valérie Loiseleux

*** EN COL.LABORACIÓ AMB LA BIBLIOTECA DE FIGUERES ***

*** AMB LA PRESÈNCIA D'IMMA MERINO, CRÍTICA DE CINEMA I AUTORA DEL LLIBRE "AGNÈS VARDA, ESPIGADORA DE REALIDADES Y ENSUEÑOS" ***

DOS A LA CARRETERA

A “Caras y lugares” (Visages, villaghes), Agnès Varda comparteix aventura creativa amb JR, artista urbà que s’ha fet cèlebre instal·lant fotografies gegants en cases, ponts i monuments. Varda treu JR del seu medi habitual i el mena a fer un viatge per diversos llocs de França, sobretot rurals. Així, a la seva manera, però també a la de JR (viatgen amb el seu camió-estudi-de-fotografia), van a l’encontre de persones desconegudes per escoltar-les i retratar-les: pagesos, ramaders, obrers, carters, els últims residents d’un poble miner abandonat o les esposes d’uns estibadors a les quals la cineasta, amb una sensibilitat feminista sempre present, fa visibles dins del món essencialment masculí del port de Le Havre. Persones anònimes, magnificades a través dels retrats gegants que surten del camió de JR i que ens remeten, així mateix, a la manera com Varda n’havia convertit moltes d’altres en els extraordinaris personatges dels seus documentals, acostant-s’hi amb una curiositat franca i respectuosa; un tarannà que deriva de la seva mirada, sempre oberta als altres i a les seves històries de vida.

Havent arribat d’una manera tan inesperada com joiosa gairebé deu anys després de “Les plages d’Agnès (2008)”, el film autobiogràfic que semblava que tancava la filmografia de Varda, “Caras y lugares” conté, també, la història de l’amistat que es va anar creant entre Varda i JR (que es porten més de cinquanta anys) mentre compartien aquest projecte pel seu propi plaer, tal com ells mateixos reconeixen, amb el desig de transmetre’l als espectadors. I ho aconsegueixen amb un film humanista, lúdic, ple d’enginy, que celebra la vida i el poder de la imaginació. 

Potser era un dels objectius d’aquest film, que, si bé compartit amb JR, aporta una nova revisió de les constants de Varda, mestressa del muntatge: la fascinació pels rostres i el gust pels retrats que va començar a realitzar com a fotògrafa; l’atenció a les coses que desapareixen; la sensibilitat feminista; el reciclatge de les seves pròpies imatges; la construcció fragmentària a manera de collage; els jocs de paraules; la disposició envers l’atzar lligada a una actitud oberta a l’inesperat. I, sens dubte, la llibertat des que, a mitjan anys cinquanta, va anticipar l’esperit de la Nouvelle Vague.

Caras y lugares