Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Rojo

Dijous 09 de maig de 2019 20h30
RojoRojo
Títol original: Rojo
Direcció: Benjamín Naishtat
Guió: Benjamín Naishtat
País: Argentina
Idioma: Castellà
Gènere: Thriller
Metratge: 109 min.
Intèrprets: Darío Grandinetti, Andrea Frigerio, Alfredo Castro, Diego Cremonesi
Música: Vincent van Warmerdam
Muntatge: Andrés Quaranta

LLIÇONS D’HISTÒRIA

Gràcies al Festival Internacional de Cinema de Barcelona-Sant Jordi (BCN FILM FEST), que ha cedit part del seu programa a la xarxa de la Federació Catalana de Cineclubs, ens arriba a Figueres en pre-estrena estatal la pel·lícula argentina “Rojo” del director Benjamín Naishtat.

Situada a l’Argentina de províncies de mitjans dels anys 70, l’arribada d’un home estrany a una tranquil·la ciutat dona inici a la història. En un restaurant, i sense motiu aparent, aquest home comença a atacar a Claudio, un reconegut advocat. La comunitat recolza l'advocat i l'agressor és humiliat i expulsat del lloc. Més tard, de  camí a casa, Claudio i la seva dona, Susana, són interceptats per un desconegut, determinat a cobrar-se una terrible venjança. L'advocat, que fins llavors portava el que exteriorment es podria qualificar d’una vida perfecta, pren un camí sense tornada, de mort, secrets i silencis.

Premiada en el passat Festival de San Sebastián per la seva direcció i fotografia, també va ser guardonat el seu actor principal Darío Grandinetti. Malgrat els premis, el reconeixement es podria fer extensiu al triangle d’actors que formen, juntament amb Grandinetti, la també argentina Andrea Frigerio, i el xilè Alfredo Castro, que donen veracitat a l’esmolat guió de Naishat.

A mig camí entre el cinema negre i la crònica social, a través de l’hipnòtica atmosfera que crea el seu director, aquest inquietant thriller ens acompanya al descobriment del que era una societat marcada pel totalitarisme. Com deia Étienne de La Boétie: “Tirania i amistat es repel·leixen, entre ells només té cabuda la complicitat”. A l’Argentina de l’època la sortida només era el mutu interès i, per extensió, la mútua salvació. L’opressió que queia pel pes de la gravetat jeràrquica trencava tota moralitat possible abduint a tothom en una profunda paranoia. Aquests sistemes  d’ordenació social fan que la gent faci o deixi de fer, no tant pel que està legalment establert, sinó  pel que ells mateixos estimen com a apropiat en una espiral d’arbitrarietat canviant impossible de seguir. Lliçons d’història que malgrat els estralls i la continua revisió es repeteixen periòdicament per tot el planeta.

RojoRojo