Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El libro de imágenes

Dijous 25 d'abril de 2019 20h30
El libro de imágenes
Títol original: Le Livre d'image
Direcció: Jean-Luc Godard
Guió: Jean-Luc Godard
País: Suïssa
Idioma: Francès
Gènere: Documental
Metratge: 90 min.
Muntatge: Jean-Luc Godard

*** PRESENTACIÓ I COL.LOQUI POST-FUNCIÓ A CÀRREC D'ÀNGEL QUINTANA, CATEDRÀTRIC D'HISTÒRIA I TEORIA DEL CINEMA DE LA UdG ***

- Projecció oferta per Avalon Films com a guanyadors del "Premi Jose Maria Nunes al Fet Cineclubista 2017" otorgat per la Fededració Catalana de Cineclubs
 

L’origen del segle XXI

La primera imatge de Le livre d’image ens mostra una mà. Hi ha una mà que dibuixa i una altra que munta unes imatges en una moviola. Des de bon començament, Godard deixa clar que la seva proposta neix de la mà com a instrument que permet pensar a través de les imatges. La imatge està allà, però quin paper juga l’art davant un mon en el que els humans han sigut incapaços d’assimilar la profunda tristesa del seu present? La resposta es troba en la construcció d’un llibre d’imatges. En uns primers moments sembla com si estiguéssim en una continuació de les Histoire(s) du cinema. Darrera la proposta estan els àlbums d’imatges d’Aby Warburg, les constel·lacions de Benjamin o el museu imaginari de Malraux. Els llibres d’imatges són com un gran arxiu d’un temps i tenen l’avantatge de funcionar des de l’esperit, el dubte i el pensament. No tenen res a veure amb la idea de construir el llibre com a recipient d’un dogma. El llibre d’imatges és allò contrari a les taules de la llei i s’oposa a la manera com la Història ha llegit la Bíblia, l’Alcorà i tants altres llibres sense imatges que han marcat la història de les creences. Si a les Histoire(s) du cinema, la imatge era un reflex d’un temps de resurrecció, en el llibre d’imatges hi ha un lament sobre la utopia que no arriba, sobre el temps que es consumeix però també sobre aquesta història que sempre torna.
Godard ja no parla del segle XX sinó del segle XXI. Le livre d’image està dividit en cinc parts. En la primera, parla de les imatges que sempre tornen, com si la Història no fos més que un cercle on algunes ficcions creixen a d’altres i en el qual el cinema de Godard, com a espai de creació, fos com un resum d’altres imatges que varen penetrar en el seu món i es varen instal·lar allà per no desaparèixer mai més. Godard pinta les seves imatges i les imatges dels altres. Abandona els rètols entre les imatges i les sobreimpressions, i les substitueix per cites sonores i per un important treball de reelaboració de totes les imatges que munta. Els colors estan saturats i el blanc i negre és més espectral que altres cops. El segon capítol ens porta a Sant Petesburg, espai de les batalles, de les velles revoltes, però reflex d’allò que es va voler conquerir però que no mai més va ser possible. En el tercer capítol hi ha els trens: els trens de la mort, però també molts d’altres trens que prefiguren l’incert destí de la humanitat. El segle XXI ens ha convertit a tots plegats en viatgers en constant moviment. No ens adonem que en les vies que portaven a Auschwitz ara hi ha males herbes. El quart moviment parteix de la il·lustració i es titula L’esperit de les lleis. Hi va haver un temps en el que es va forjar la democràcia, es va crear certa idea d’Europa, però al final tot es va perdre. La violència de l’Estat contradiu les lleis, i les revolucions ens mostren la força del poble davant els imperis de la legalitat. Una vegada més en l’horitzó continuen sense cicatritzar les ferides de Sarajevo. Finalment, en el cinquè capítol, Godard viatja a la regió central: el món àrab. A partir d’aquest moment sorgeix alguna cosa nova. La regió central és el lloc de la vella i llegendària civilització oriental, però és una regió oblidada. Ara ningú parla d’Aràbia, sinó que es parla de l’Islam. Vivim envoltats de prejudicis cap el món àrab mentre ens n’oblidem de les Mil i una nits. En la regió central hi ha els mals del segle XXI, la impotència del canvi. El temps de la tristesa, de la impotència i de la contradicció estan aquí.. Molt lluny queda el temps de la redempció, però també hi ha el temps de la mort que Godard intueix a prop… El cinema és una cosa, però Le livre d’image es troba en tota una altra dimensió.

Àngel Quintana

El libro de imágenes