Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El discípulo

Dijous 28 de març de 2019 20h30
El discípuloEl discípulo
Títol original: (M)uchenik
Direcció: Kirill Serebrennikov
Guió: Kirill Serebrennikov (Obra: Marius Von Mayenburg)
País: Rússia
Idioma: Rus
Gènere: Drama
Metratge: 118 min.
Intèrprets: Viktoriya Isakova, Yuliya Aug, Pyotr Skvortsov, Aleksandr Gorchilin, Aleksandra Revenko
Música: Ilya Demutsky
Muntatge: Yuriy Karikh

DIVINES PARAULES

Robert Desnos Veniamin és un estudiant rus ultrareligiós, una jove víctima d’una crisi mística en la que està convençut de que el món s’ha rendit al mal i que ha abandonat la moral. Robert sorprèn a la seva mare, als seus companys i a tot l’institut amb les seves preguntes: les noies poden utilitzar bikini a la classe de natació? S’ha d’ensenyar la teoria de l’evolució de Darwin a les classes de ciències naturals? Els adults ja no saben què fer amb les certeses d’un noi que només es guia per les sagrades escriptures. La seva professora de biologia, Elena, és l’única persona que s’atrevirà a desafiar-lo en el seu propi terreny.

Basada en una obra teatral del prestigiós dramaturg alemany Marius Von Mayenburg, la pel·lícula del director rus Kirill Serebrennikov planteja un clar debat: el de la impossibilitat de seguir al peu de la lletra un llibre, la bíblia, que mancada de metàfores, acaba per ser un conjunt de lleis cruels i venjatives i que qualsevol religió o dogma pots patir aquesta alteració si es segueix fil per randa.

La radiografia que s’extreu del llargmetratge es la d’un país submergit dins d’una deriva autoritària, i on el retrat de Putin apareix a moltes de les escenes que tenen com a protagonista la directora de l’institut que sembla estar més en sintonia amb l’alumne que amb la seva companya de feina. Un estat, el rus, que odia a tot allò relacionat amb l’homosexualitat, amb el foraster, i que abraça tant la religió com el culte al cos.

“El discípulo” ofereix un dels punts de vista més astuts i imparcials als que hem pogut assistir sobre una temàtica que sol pecar de subjectivitat a l’hora d’assenyalar culpables. La seva irreverència amaga un doble sentit, com doble és la moral dels seus personatges, en el seu procés vertebrador d’una nova política d’acceptació secular real i equànime, presentada amb la característica fredor soviètica i la cruesa d’imatge i missatge que acostuma ser habituals al seu cinema.

El discípuloEl discípulo