Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Pájaros de verano

Dijous 14 de març de 2019 20h30
Pájaros de veranoPájaros de verano
Títol original: Pájaros de verano
Direcció: Ciro Guerra, Cristina Gallego
Guió: Maria Camila Arias, Jacques Toulemonde
País: Colòmbia
Idioma: Wayuunaiki, Castellà
Gènere: Drama
Metratge: 125 min.
Intèrprets: Carmina Martínez, José Acosta, Natalia Reyes, Jhon Narváez, Greider Meza,José Vicente Cote, Juan Bautista Martínez
Música: Leonardo Heiblum
Muntatge: Miguel Schverdfinger

ELS LÍMITS DE L’AMBICIÓ

El tàndem format per Cristina Gallego i Ciro Guerra ens torna a visitar codirigint la seva última pel·lícula “Pájaros de verano”. Molts recordem el seu anterior treball, i que vam projectar en el seu moment, “El abrazo de la serpiente”, on encara es repartien les tasques de direcció i producció.

“Pájaros de verano” es basa en una història real per explicar-nos els orígens del narcotràfic a Colòmbia. A la dècada dels setanta la demanda de marihuana provinent dels Estats Units modifica els ancestrals costums dels pagesos colombians convertint-los en uns peculiars empresaris, entre aquest col·lectiu, la família Wayuu assumeix el lideratge en el desert de Guajira . La riquesa i el poder porten ineludiblement associats la lluita pel seu manteniment,  que fa esclatar una guerra fratricida posant en perill família i tradicions

És indiscutible l’atracció que sentim com a espectadors pel mal i les seves figures. Dintre dels dolents arquetípics, els narcos són font d’inesgotable inspiració tal i com hem pogut comprovar en els últims èxits televisius i cinematogràfics de l’anomenat “mainstream”. En aquesta pel·lícula Gallego i Guerra creen una faula propera al somni, sense oblidar la més crua realitat que dóna com a resultat un retrat del dolor, envoltat per poderoses imatges que mostren la immensitat de la natura. Com ja havíem vist en l’Amazones de l’”Abrazo de la serpiente”, a “Pájaros de verano” els colors i el vent del desert prenen un paper protagonista, documentats a través d’una impressionant fotografia i embolcallats per una fantàstica música.

En tot retrat humà hi podem trobar tants referents històrics com vulguem des del Polinices de Sofòcles a la Lady Macbeth, l’ambició sense  aturador ha estat una de les forces motrius per la majoria de tragèdies.  I és ben cert que si fa tants anys que els autors donen voltes a aquest tret,  potser haurem d’acabar reconeixent-lo com a intrínsec a la nostra essència contradient el posicionament de l’inherent innocència.

Pájaros de veranoPájaros de verano