Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Taste of Cement

Dijous 31 de gener de 2019 a les 21.30h

A PHP Error was encountered

Severity: Notice

Message: Undefined offset: 1

Filename: dioptria/frontend_v.php

Line Number: 1238

Taste of CementTaste of Cement
Direcció: Ziad Kalthoum
Guió: Ziad Kalthoum, Ansgar Frerich, Talal Khoury
País: Líban
Gènere: Documental
Metratge: 85 min.
Música: Sebastian Tesch
Muntatge: Talal Khoury

En construcció

Uns treballadors siris de la construcció aixequen un gratacel a Beirut mentre les seves pròpies cases són bombardejades a l'altre costat de la frontera. I és que, si bé la guerra del Líban ja ha acabat, la de Síria és plenament activa. Aïllats de la seva llar i subjectes al toc de queda del govern sobre els refugiats, es reuneixen de nit per veure les notícies del seu país. ‘Taste of cement’ és el retrat d’uns treballadors a l’exili que s’acosta amb empatia a aquelles persones que han perdut el passat i el futur i estan atrapades en un present reiteratiu.

Tanmateix, aquest retrat no busca ni la proximitat ni el contacte íntim, ni presenta als treballadors parlant directament a càmera explicant històries tràgiques, sinó que pren certa distància i es limita a recollir la seva cadència i ritmes per elaborar-ne una visió poètica. Aquest lirisme es veu potenciat amb la veu en off de Kalthoum, director sirià del documental, qui comparteix experiències personals i afegeix un altre component poètic a través del llenguatge.

L’impecable fotografia de Talal Khoury, permet que els treballadors esdevinguin figures gairebé mitològiques, elevant així la seva importància i transformant-ne la nostra percepció. Kalthoum, en comptes de buscar l’impacte emocional a través de la tragèdia, el sentiment o la visceralitat, enalteix els seus compatriotes i els presenta com éssers quasi divins, aconseguint a través d’un apropament cinematogràfic molt subtil, quelcom que molt pocs documentals assoleixen: dignificar els individus que es troben en situacions desfavorides.

Abandonar un país perquè està essent destruït i acabar en un altre construint edificis és una paradoxa propera a la distòpia però, desgraciadament, reflexa com la misèria d’uns pot fonamentar la prosperitat d’altres –quelcom extrapolable malauradament a molts altres aspectes de la societat contemporània–. El ciment fa referència a aquest procés de construcció i destrucció que no abandona a aquests ésser humans, i com assenyala el títol, els sirians estan condemnats a portar-ne el seu sabor sempre enganxat al paladar.

Tràiler

Taste of CementTaste of Cement