Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Dogman

Dijous 20 de desembre de 2018 a les 21.30h a Las Vegas
DogmanDogmanDogman
Direcció: Matteo Garrone
Guió: Maurizio Braucci, Ugo Chiti, Matteo Garrone, Massimo Gaudioso
País: Itàlia
Gènere: Thriller, Drama
Metratge: 102 min.
Intèrprets: Marcello Fonte, Edoardo Pesce, Nunzia Schiano, Adamo Dionisi, Francesco Acquaroli, Alida Baldari Calabria, Gianluca Gobbi, Aniello Arena
Muntatge: Nicolai Brüel

Faula per la dignitat

En la seva última producció Matteo Garrone torna a portar-nos, com ja va fer a “Gomorra” (2008) i “Reality” (2012), a aquest sud d’Europa que tan proper tenim. “Dogman” es situa a l’any 1988, Marcello, l’amable propietari d’una perruqueria canina dels afores de Roma, es veu involucrat en una perillosa relació amb Simone, un violent ex-boxejador que té terroritzat tot el barri. Les coses, com no podia ser d’altra manera, van de mal en pitjor fins que el protagonista decideix reafirmar la seva dignitat i prendre el control dels esdeveniments.

La pel·lícula situada dins el gènere que posa el focus sobre personatges de moral més que qüestionable, interroga els espectadors sobre idees com la violència, la justícia o l’ordenament social. Aquest apropament es fa de forma directa i, fins i tot, brutal. L’excel·lent fotografia de Nicolai Brüel amb plànols mantinguts, dona el contrapunt estètic al descarnat argument. L’atmosfera creada per Garrone manté la tensió i el sentit d’acorralament que pateix el protagonista. Menció destacada mereix la interpretació de Marcello Fonte que es va emportar el premi de millor actor del darrer festival de Cannes. Així doncs, l’arriscada decisió de Garrone de donar-li a Fonte el paper protagonista, no cal oblidar que és el primer paper principal de la seva carrera, es va veure recompensada. Com a curiositat cal destacar que algú molt més conegut com Roberto Begnini va rebutjar el paper anteriorment. També, a títol informatiu, es poden destacar el orígens humils de Fonte molt en la línia dels ambients de la pel·lícula.

La faula que dissenya Garrone posa en qüestió conceptes com la fragilitat i la fortalesa. Fa caminar per la corda fluixa uns personatges amb els que com a espectadors ens sentim culpables de simpatitzar-hi. Es pregunta quin és el límit suportable per l’individu i sobre el caràcter contagiós d’un sentiment tan visceral com la ràbia. Una proposta tenyida d’humor negre que fa tremolar les diferenciacions entre blancs i negres en les que tan còmodament ens solem refugiar.

Tràiler

DogmanDogmanDogman