Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El Capitán

Dijous 22 de novembre de 2018 a les 21.30h a Las Vegas
El CapitánEl CapitánEl CapitánEl Capitán
Títol original: Der Hauptmann
Direcció: Robert Schwentke
Guió: Robert Schwentke
País: Alemanya
Idioma: Alemany
Gènere: Bèl·lic. Drama
Metratge: 118 min.
Intèrprets: Max Hubacher, Milan Peschel, Frederick Lau, Bernd Hölscher, Waldemar Kobus, Alexander Fehling, Samuel Finzi
Música: Martin Todsharow

Inferns Morals

El gènere bèl·lic ha interessat als grans directors del cinema produint pel·lícules de culte, només cal recordar Kubrick, Ford-Coppola, Kobayashi, Kurosawa o Pontecorvo per anomenar-ne alguns d’una llista que podria ser allargada infinitament. No cal oblidar l’històric lligam de la cultura humana amb la narració de les guerres. Dins del gènere bèl·lic, hi té un pes específic el de la segona guerra mundial, on n’ha sorgit productes tan allunyats entre ells com la parodia de Chaplin, la propaganda de Spielberg , o el neorealisme de Rosselini. Si encara tanquem més el focus trobem el conjunt d’obres on els mateixos alemanys han retratat els horrors de la guerra com a acte de catarsi col·lectiva. Dins d’aquest marc podríem enquadrar el film de Robert Schwentke, que després d’un llarga carrera per la industria de Hollywood, decideix fer aquí una obra plena de càrrega d’autoria. L’argument de “Der hauptmann” ens relata el periple d’un jove soldat alemany en els moments finals de la guerra i caiguda del Tercer Reich. Fent-se passar per oficial reuneix un grup de desertors que entren en un espiral salvatge dins el caos general i assumeix ell mateix el caràcter brutal dels líders dels que intentava escapar.

El document històric s’entrellaça amb el tractat sociològic i la comèdia negra. Què passa quan un simple subaltern és posat a la cúspide de la piràmide de poder dins un règim militar de caràcter feixista? Com afecta a la moral de les persones l’aplicació del poder il·limitat? Quin és el límit de la brutalitat a la que és capaç d’arribar la condició humana? Quin és el comportament humà en el caos com a escenari? Aquestes i altres qüestions ens exploten sense compassió en plena cara.

El tractament, estilísticament descarnat amb una acurada fotografia en blanc i negre, que fins i tot va ser premiada a Donostia l’any passat, dóna una contundència a la memòria de l’horror que sense grandiloqüència fa un retrat íntim de la por, dins d’una imparable fugida cap endavant quan aturar-se o tornar enrere esdevé impossible.

Tràiler

El CapitánEl CapitánEl CapitánEl Capitán