Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Foxtrot

Dijous 12 d'abril de 2018 a les 21.00h
FoxtrotFoxtrot
Direcció: Samuel Maoz
Guió: Samuel Maoz
País: Israel
Gènere: Drama
Metratge: 113 min.
Intèrprets: Lior Ashkenazi, Sarah Adler
Música: Ophir Leibovitch, Amit Poznansky
Muntatge: Giora Bejach

Ballar el cercle

Anys després de guanyar el Lleó d'Or a la Mostra de Venècia amb la seva òpera primera "Lebanon" i de participar en el film col·lectiu "Venice 70: future reloaded", el director Samuel Maoz torna a les pantalles amb un drama israelià antibel·licista avalat pel Gran Premi del Jurat de la Mostra de Venècia.

“Foxtrot” neix a la vida real, en un moment en què la filla de Maoz perd un autobús que explota a causa d'un atac terrorista. D'aquests segons que et poden fer perdre un bus o guanyar tota una vida, sorgeix aquesta pel·lícula que arrenca amb la mort. Una pèrdua que ens porta fins a l'interior de la ingravitació del dolor, expirant les reaccions davant el buit i el dol. És així com s'explora la tristesa que se sent des de les vísceres, el silenci i la ràbia incontrolable que es transforma en violència.

“Foxtrot” és un ball i una pel·lícula estructurada en tres parts que ens introdueixen a situacions, escenaris, angles i enfocaments que ens evoquen a un discurs sobre la fràgil línia que separa la vida i la mort o la salvació i la condemna. Ens situa a la frontera, enlloc, on estan confinats quatre soldats israelians. Aquest no-espai es converteix en un purgatori on s'aniquila el temps parlant, jugant, escoltant música i ballant. Els personatges són titelles sense llibertat de moviment i ens demostren que, en paraules del director, "la memòria emocional sobre els traumes del passat és més forta que qualsevol realitat actual o lògica".

La bellesa d'aquest llargmetratge no s'amaga darrere de cap diàleg, sinó que s’injecta des d’allò visual i des de la no-paraula. La mirada de l’espectador es situa a dalt perquè siguem capaços de mirar des d'una altra perspectiva i ens adonem que el protagonista o els soldats, només són peces d'escacs diminutes controlades per una mà invisible, ja siguin déus o líders polítics israelians. La frontera entre voler salvar el món i voler destruir-lo és molt difusa, però aquest film ens recorda que crear implica transformar, no destruir.

Tràiler

FoxtrotFoxtrot