Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El Tercer Asesinato

Dijous 14 de desembre de 2017 a les 21.00h

A PHP Error was encountered

Severity: Notice

Message: Undefined offset: 1

Filename: dioptria/frontend_v.php

Line Number: 1237

El Tercer Asesinato
Títol original: Sando-me no satsujin
Direcció: Hirokazu Koreeda
Guió: Hirokazu Koreeda
País: Japó
Gènere: Thriller, Drama
Metratge: 124 min.
Intèrprets: Masaharu Fukuyama, Koji Yakusho, Suzu Hirose, Yuki Saito, Kotaro Yoshida, Shinnosuke Mitsushima, Izumi Matsuoka, Mikako Ichikawa, Isao Hashizume
Música: Ludovico Einaudi
Muntatge: Mikiya Takimoto

L’OMBRA DEL DUBTE

Creus i cruïlles recorren el teixit simbòlic d’El tercer asesinato, dotzè llargmetratge de ficció del cineasta japonès Hirokazu Kore-eda (“Nadie sabe”, “Milagro”, “Nuestra hermana pequeña”), que planteja un explícit canvi de to després d’una última part de la seva filmografia lluminosa i familiar. Tot comença amb una crim brutal. No hi ha el més mínim dubte de qui és el culpable. Què succeeix quan el sospitós ens ofereix vàries i diferents versions de la seva culpabilitat?. Les confessions de l’acusat desencadenen una investigació que es ramifica en desenes de veritats o mentires possibles, negant-se o confirmant-se mútuament, tot dibuixant un  jardí borgià de senders que es bifurquen al voltant d’una imputació que també pot ser equívoca.

El tercer asesinato converteix bona part del seu discurs de fons —tota veritat és, per naturalesa, esquiva— en l’element que determina la seva identitat de gènere: els signes externs parlen d’un thriller judicial, però, sota aquesta pell, el que acaba desenvolupant Kore-eda és una brillant reflexió espiritual a l’entorn de la idea del sacrifici i els tortuosos camins que pot prendre l’ànima humana a l’hora d’executar un acte “just”. Encara que ni tan sols això es pogués afirmar sense marge de dubte: l’essencialitat de El tercer asesinato rau en l’aïllament de tota certesa, perquè si entre d’altres coses, aquesta pel·lícula podria ser una denúncia sobre la pena de mort (vigent encara al Japó), les seves formes són les més allunyades que ens puguem imaginar d’un film de tesi.

L’afany d’un advocat defensor per atenuar la pena d’un assassí confés que canvia la seva versió dels fets a cada compareixença, centren aquest relat que assolirà el seu clímax en la imatge que fon i confon els rostres d’ambdós personatges, units per la mirada humanista i compassiva del cineasta. Tant l’austeritat d’estil i la complexitat del seus detalls narratius i visuals, com la gestualitat manual dels personatges, tornen a acreditar la infal·libilitat d’aquest gran mestre contemporani del setè art.

Tràiler

El Tercer Asesinato