Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Morir

Dijous 02 de novembre de 2017 a les 21.00h
MorirMorirMorirMorir
Direcció: Fernando Franco
Guió: Fernando Franco
País: Espanya
Gènere: Drama
Metratge: 104 min.
Intèrprets: Marian Álvarez, Andrés Gertrudix, Iñigo Aranburu
Música: Maite Arrotajauregi
Muntatge: Santiago Racaj

Amor a prova

Fa anys en el curt “The end” on recollia escenes de decessos al cinema, el director Fernando Franco citava el crític André Bazin quan deia que el cinema era “l’únic mitjà capaç de mostrar el pas de la vida a la mort”.

Amor i mort són els grans fils conductors del director i muntador sevillà al llarg de la seva obra. Guanyador del Goya al millor director novell amb la seva primera pel·lícula “La herida” i al millor muntatge amb el seu treball a “Blancanieves” de Pablo Berger, Franco encara el seu segon llargmetratge “Morir”, després d’una extensa col·lecció de treballs en el camp del curtmetratge.

“Morir” gira entorn els personatges de Luís i Marta les vides dels quals es veuen estroncades per l’arribada d’una malaltia. Aquest tràngol no ve sol sinó que l’acompanyen totes les pors, mentides i sentiments de culpa que posen en qüestió l’amor i l’estabilitat de la parella.

La pel·lícula no intenta fer trampes ni caure en la sensibleria, no menteix ni en el títol. La complaença no hi té lloc ni tampoc la morbositat. El director dibuixa una crònica intimista i sensible, d’una autenticitat feridora que es sustenta en les magnífiques interpretacions dels seus dos protagonistes, Marian Álvarez i Andrés Gertrudix, parella que ja havia protagonitzat el seu primer llargmetratge, el ja citat “La herida”. Alguns també recordem a la protagonista femenina del seu paper a “Lo mejor de mi” de Roser Aguilar, on curiosament els problemes de salut també qüestionaven la fortalesa de la relació amorosa entre els protagonistes.

La frase ritual diu “en la salut i en la malaltia” però lluny de la repetició arquetípica, la realitat de vegades ens enfronta amb l’examen de les promeses. La placidesa d’una vida tranquil·la no ens fa reflexionar sobre el que realment tenim en compte per la nostra escala de valors. Sòfocles ens interrogava dient: “Què té el saber que sigui tan temible?” i això és el que positiva els tràngols, el grau de coneixement que en podrem treure. Potser no estem disposats a reconèixer-ho obertament, però fent un exercici de sinceritat la presència de preguntes soterrades és universal en l’ànima humana.

Tràiler

MorirMorirMorirMorir