Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Estiu 1993

Dijous 28 de setembre de 2017 a les 21.00h
Estiu 1993Estiu 1993Estiu 1993Estiu 1993
Direcció: Carla Simón
Guió: Carla Simón
País: Espanya
Gènere: Drama
Metratge: 97 min.
Intèrprets: Laia Artigas, Bruna Cusí, David Verdaguer, Paula Robles, Paula Blanco, Etna Campillo, Jordi Figueras, Dolores Fortis, Titón Frauca, Cristina Matas, Berta Pipó, Quimet Pla, Fermí Reixach, Isabel Rocatti, Montse Sanz, Tere Solà, Josep Torrent
Música: Ernest Pipó
Muntatge: Santiago Racaj

Cicle "Quinzena de les realitzadores" – Carla Simón

* Amb la presència de Fermí Reixach, actor de la pel·lícula

Innocència Interrompuda

Carla Simón debuta amb Estiu 1993, la història de la Frida -el seu propi alter ego- que degut a la pèrdua de la seva mare ha de refer la seva vida i anar-se’n a viure al camp al costat dels seus oncles. La nena haurà d’assimilar aquesta nova situació, en un relat on l’absència és un fil conductor. La pel·lícula és d’una senzillesa extrema i, tot que essencialment mostra la vida d’un poble al llarg de l’estiu, hi ha molt més d’amagat al darrera. La directora ens exposa la innocència infantil a través de la mirada de la Frida. El punt de vista escollit no és casual, ja que parteix dels ulls de la petita i no els deixarà en tota la pel·lícula. L’espectador visualitzarà el descobriment d’un nou territori físic i emocional, un nou món on la capacitat per aprendre i l’exploració d’una nova manera de relacionar-se esdevé determinant. Carla Simón, extremadament estricta amb aquest punt de vista, apropa la càmera per fer possible a l’espectador una experiència immersiva en la qual l’atmosfera, el moment i el lloc es mostren amb una subtilesa narrativa sorprenent. Una nova vida on la mort és present, com també ho són els silencis dels adults, les mancances... tota una nova realitat velada darrera d’una aparent felicitat estiuenca. Una dualitat resolta per Carla Simón de manera excepcional.

Fent gala d’una simplicitat desbordant, la directora sap atorgar una exquisida subtilesa i precisió emocional als seus personatges. Cada petit gest i mirada de Frida -que segurament no veiem des de l’Ana Torrent de El Espíritu de la Colmena– està ple de naturalitat i magnetisme. Les interpretacions de les nenes estan plenes de tanta veracitat que, tot i que el film està emmarcat per un guió, hom no sap on comença o acaba l’afany per la improvisació.

Una magnífica òpera prima que desborda precisió, afecte i una brillant capacitat expressiva on els matisos esdevenen cabdals. Un film d’aprenentatge on, l’aparent superficialitat de l’estiu de 1993, és testimoni de la progressiva pèrdua de la innocència.

Tràiler

Estiu 1993Estiu 1993Estiu 1993Estiu 1993