Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Brava

Dijous 21 de setembre de 2017 a les 21.00h
BravaBravaBrava
Direcció: Roser Aguilar
Guió: Roser Aguilar, Alejandro Hernández
País: Espanya
Gènere: Drama
Metratge: 91 min.
Intèrprets: Laia Marull, Bruno Todeschini, Sergio Caballero, Francesc Orella, Emilio Gutiérrez Caba, Mikel Iglesias, Empar Ferrer, Maria Ribera
Música: Vincent Barrière
Muntatge: Diego Dussuel

Quinzena de les Realitzadores

* Amb la presència de la seva directora, Roser Aguilar

Radiografia del Dolor

En plena i infructuosa renegociació de la seva hipoteca, el client d’un banc amenaça amb cremar el seu pis. L’empleada que l’aten li assegura que no serà capaç de fer-ho. “No ho farà, perquè vostè no està boig”, diu Janine, la seva interlocutora, protagonista absoluta del segon llargmetratge de Roser Aguilar després del seu celebradíssim debut el 2007 amb “Lo mejor de mi” (Premi Leopardo de Plata per Marian Alvarez, com a millor actriu). En aquests 10 anys tres curtmetratges, destacant-ne “Ahora no puedo” (Premi Gaudí 2012) i una ja llarga trajectòria de docència a l’ESCAC (Escola Superior de Cinema i Audiovisuals de Catalunya).

“Brava” (que no amaga el seu ànim combatiu amb el seu propi títol) parteix de la mateixa estratègia que “Lo mejor de mi”: dipositar una total confiança en una actriu portentosa -aquí Laia Marull-, convertint-la en el centre del relat, i transmetent-nos la dolorosa immersió d’un ésser a qui se li desestabiliza completament la vida a causa d’un assaltament sexual.

Aguilar no parla de la crisis, sinó de les crisis, de les internes i dels processos de canvi que poden portar a algú, a qualsevol, a fer quelcom que mai haurien fet en estat de serenitat racional. Com deixar d’ajudar a la víctima d’una agressió després d’haver sigut també víctima d’aquests mateixos agressors.

Setmanes després dels fets, i malgrat haver-se refugiat a la casa de pagès del seu pare (Emilio Gutiérrez Caba), Janine segueix caminant com si el paisatge de l’Alt Empordà i del món s’estrenyessin al seu pas, como si el camp i els carrers fossin passadissos asfixiants: aquesta és una de las esplèndides idees visuals del film, una història al voltant d’una dona que, obligada a reinventar-se i reconstruir-se quan tots la qualificaven com a triomfadora, no sap ben bé què fer i, com la petita protagonista de 'Estiu 1993’, tampoc sap com plorar, ni com donar sortida al dolor. Incapaç de retrobar-se amb la felicitat ni de col.laborar amb altres dones en la seva mateixa situació, Janine s’haurà d’acostumar a ser tocada i tornar a tocar. Un retrat de la desesperació, de la falta de rumb i de la por a no poder tornar a allò que ja es tenia assumit com a definitiu.

 

Tràiler

BravaBravaBrava