Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Sing Street

Dijous 27 de juliol de 2017 a les 22.00h
Sing StreetSing StreetSing StreetSing Street
Títol original: Sing Street
Direcció: John Carney
Guió: John Carney
País: Irlanda
Idioma: Anglès
Gènere: Comèdia, drama
Metratge: 105
Intèrprets: Ferdia Walsh-Peelo, Lucy Boynton, Jack Reynor, Aidan Gillen, Maria Doyle Kennedy, Don Wycherley, Kelly Thornton, Kyle Bradley, Lydia McGuinness, Mark McKenna, Pádraig J. Dunne, Ian Kenny

Cicle de Cinema a la Fresca 2017

Entrada gratuïta

God save the queen

Els relats cinematogràfics basats en la nostàlgia, arriben perfectament a l’espectador a partir de l’eficàcia en la identificació. La pel·lícula Sing Street, és un acostament de John Carney a la revalorització dels anys 80 amb un exercici de nostàlgia sobre la formació d’una banda juvenil. Aquest amor incondicional per la música del director irlandès no és nou en la seva filmografia, tal i com va demostrar amb Once i Begin Again, dos de les seves pel·lícules que comparteixen temàtica, plantejament i forma amb el seu últim film.

L’estil de John Carney és en aparença senzill en la seva concepció. L’entorn que crea el director a Sing Street no té estridències. Tot parteix d’un adolescent, Conor, que al Dublín de 1985 pateix la descomposició sentimental i econòmica de la seva família i que, enamorat d’una noia més gran que ell, decideix muntar un grup de Rock per així poder apropar-se més ella. Tot és més complicat del que aparentment sembla, ja que el protagonista és una víctima del conservadorisme catòlic, la intransigència artística i l’agitació social que existia en aquella època al Regne Unit. En aquest món turbulent circulen Duran Duran, Joy Division, Depeche Mode o The Cure... un ambient ple d’un recopilatori de melodies, perruqueria, vestuari i maquillatge que marquen la memòria juvenil de l’espectador nascut a la dècada dels 60 o 70. Sing Street, és converteix en un entorn per ésser excessiu i formidable, exagerat i diferent... com ho eren totes aquelles bandes que van marcar la dècada. Res millor que acompanyar aquesta banda sonora amb la fotogènia inherent que té la ciutat de Dublín. El realitzador no busca imatges espectaculars de la ciutat sinó que s’endinsa en la malenconia de l’entorn urbà de la capital, on contrasten els tons grisos i freds amb els colors de les cases, tot com a símbol de la idiosincràsia irlandesa.

Així doncs, l’espectador ha d’entendre la senzillesa de l’argument com una distracció, un macguffin general en pro de la llibertat artística i la crítica al conservadorisme personificat en la figura de Margaret Thatcher. 

Sing StreetSing StreetSing StreetSing Street