Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Born to Be Blue

Dijous 15 de juny de 2017 a les 21.00h
Born to Be BlueBorn to Be BlueBorn to Be BlueBorn to Be BlueBorn to Be Blue
Direcció: Robert Budreau
Guió: Robert Budreau
País: Canada
Gènere: Drama. Musical
Metratge: 97 min.
Intèrprets: Ethan Hawke, Carmen Ejogo, Callum Keith Rennie, Stephen McHattie, Janet-Laine Green, Tony Nappo, Tony Nardi, Charles Officer, Katie Boland, Janine Theriault, Dan Lett, Joe Condren
Música: David Braid, Todor Kobakov, Steve London
Muntatge: Steve Cosens

En col·laboració amb Joventuts Musicals de Figueres - 23è Festival de Jazz

La nit silenciosa

“Els que es dediquen a l'art estan en guerra permanent amb les seves ansietats. No crec que l'heroïna ajudés Baker a tocar, però crec que ell estava convençut que sí ”, opina Ethan Hawke, que a Born to be blue, en la pell del trompetista de jazz Chet Baker, ofereix un dels millors treballs de la seva carrera.

La vida del músic d’Oklahoma sempre va estar vinculada al cinema. La seva impactant bellesa de joventut -li deien “el James Dean del jazz”- li va proporcionar diversos treballs com a actor als anys 50; i al final de la seva vida, totalment consumit per les drogues, va protagonitzar per a Bruce Webber el magistral documental Let's get lost (1988). Segons la seva biografia, va passar un any i mig en una presó italiana. Un productor s’hi apropà per proposar-li portar la seva vida i el seu mite al cinema. Precisament, “Born to be blue” navega entre el blanc i negre del rodatge i el color de la pròpia vida de Baker a la dècada dels 60. I ambdues, a un costat i altre de la pantalla, es barregen deixant clar que no es tracta d’un retrat seu sinó de la seva llegenda.

Hawke comparteix diverses similituds facials amb Baker -les galtes enfonsades, la mirada plena de melancolia-, i no només converteix la seva interpretació en un equilibri perfecte de candidesa, arrogància i turment sinó que resulta totalment convincent tant emulant l'estil del jazzman a la trompeta, com interpretant alguns dels seus grans èxits com a cantant, particularment My funny Valentine. Mentre li donava vida, Hawke no va poder evitar pensar en el seu bon amic, l'actor Philip Seymour Hoffman, mort per sobredosi : “Tant Chet com Philip van pagar un preu molt alt per la seva creativitat. Va valer la pena? No sé què respondre. Però el món seria molt pitjor sense el seu art”.

A les seves memòries, Baker intentà definir el seu estil : "La majoria de gent es deixa impressionar només amb tres coses: la rapidesa amb la que toquis, els aguts que assoleixis i la força i el volum que treguis al teu instrument. A mí això em resulta exasperant...". A la definició s’escapava el retrat perfecte d’un home absorbit per la foscor, el vertígen i, finalment, el buit. "Hem arribat a aquell moment de la nit en el que ens queda poc temps, per tant, els hi pregaria que guardessin silenci".

Tràiler

Born to Be BlueBorn to Be BlueBorn to Be BlueBorn to Be BlueBorn to Be Blue