Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El Otro Lado de la Esperanza

Dijous 08 de juny de 2017 a les 21.00h
El Otro Lado de la Esperanza
Títol original: Toivon tuolla puolen
Direcció: Aki Kaurismäki
Guió: Aki Kaurismäki
País: Finlàndia
Gènere: Comèdia. Drama
Metratge: 98 min.
Intèrprets: Kati Outinen, Tommi Korpela, Sakari Kuosmanen, Janne Hyytiäinen, Ilkka Koivula, Kaija Pakarinen, Nuppu Koivu, Tuomari Nurmio, Sherwan Haji
Muntatge: Timo Salminen


LES ARRELS DEL PROBLEMA


Sempre s’ha dit que tot allò que desitgem es fa esperar. Cinc anys han passat des de “Centro Histórico”, on Kaurismäki dirigia un episodi, i sis des de “El Havre”, el seu últim llarg en solitari. Pels que ens declarem incondicionals del director finès aquesta ha estat una llarga espera. També s’ha de dir que aquest director desperta tantes fílies com fòbies, el seu cinema és d’aquells que pot ser tan admirat com odiat.

 

A “El otro lado de la esperanza” ens trobem a Helsinki amb Wikhström, un antic viatjant que decideix canviar de vida i obrir un restaurant. Un dia es troba a la porta del seu establiment amb Khaled un jove refugiat sirià que ha arribat a la capital finlandesa per accident i que malgrat que la seva sol·licitud d’asil ha estat rebutjada decideix quedar-s’hi. Aquesta trobada fa que els seus dos destins s’entrecreuin.

 

Premiat enguany com a millor director en el festival de Berlín, Kaurismäki torna a abordar l’actual tema de la immigració que suscita debat a tota Europa, com ja va fer en la seva anterior pel·lícula, amb el seu estil personal. El laconisme dels seus personatges, la sobrietat de la seva posada en escena, l’omnipresent malenconia i les seves històries sense moralitat tramposa són marca de la casa. Els seus adeptes no trobaran a faltar tampoc les situacions quotidianes carregades d’absurditat però que els seus protagonistes porten a terme amb la màxima seriositat. Aquest absurd és el que fa traspuar l’humor que malgrat el hieratisme dels seus personatges representa l’única sortida d’emergència per la falta de sentit existencial de tot el que els envolta.

 

El desenvolupament de la narració és cru, sense gestos per la galeria, sense emfatitzar uns fets prou greus per si mateixos. La seva moral és primària i natural però aquesta també pot ser l’única alternativa a la confusió semàntica que ens envaeix en els darrers temps i on els termes més bàsics perden ja el seu sentit de veritat. En el temps de l’anomenada post-veritat cal anar de tant en tant al diccionari i rellegir les definicions impol·lutes de soroll ambiental i tendenciositat ideològica per recuperar la claredat en l’anàlisi.

Tràiler

El Otro Lado de la Esperanza