Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El Viajante

Dijous 04 de maig de 2017 a les 21.00h
El ViajanteEl ViajanteEl ViajanteEl ViajanteEl Viajante
Títol original: Forushande
Direcció: Asghar Farhadi
Guió: Asghar Farhadi
País: Iran
Gènere: Drama
Metratge: 125 min.
Intèrprets: Shahab Hosseini, Taraneh Alidoosti, Babak Karimi, Mina Sadati
Muntatge: Hossein Jafarian

El teatre de la vida

La darrera proposta d’Asghar Farhadi, “El viajante” ve precedida de tot el rebombori mediàtic que li dóna haver aconseguit l’Oscar a la millor pel·lícula estrangera aquest any i la polèmica generada per la no assistència del director a la cerimònia, en resposta a la política de Donald Trump en matèria de immigració. Així mateix, els premis a millor actor i millor guió del passat festival de Cannes ja ens anticipaven que aquest darrer treball del director iranià estava a l’alçada de les ja apreciades en les sessions diòptriques “Nader y Simin, una separación” del 2011, que també es va emportar l’Oscar, i “A propósito de Elly” del 2009.

La línia argumental de “El viajante” ens parla d’una parella iraniana, Emad i Ranaa, que forçats a deixar el seu apartament per tots els treballs de millora que s’han d’efectuar a l’edifici, s’allotgen en un pis d’un dels seus companys de repartiment de l’obra teatral “Mort d’un viatjant” en la qual ambdós participen. Desconeixedors de tot el que envoltava l’antic llogater del nou habitatge es veuen sorpresos per uns esdeveniments que capgiraran la seva vida posant en qüestió els seus sentiments mutus i les seves escales de valors.

El director iranià segueix investigant en aquest darrer treball, com ja havia fet en obres anteriors, la complexitat de l’ésser humà d’una manera subtil, sense escarafalls. Potser aquest és l’únic acostament honest en l’època actual per tornar a replantejar el que ha preocupat a la humanitat en un continu exercici d’autoreflexió i ha aportat a l’art les seves millors produccions. Conscient de la magnitud de la tasca, fa un exercici de cal·ligrafia de llenguatge perfeccionista que va impactant en l’espectador fins a deixar-li un pòsit que l’acompanyarà fora de la sala de cinema. Aquesta sensació de tràngol comparteix també la sensació de desig de revisió d’aquelles pel·lícules que un cop vistes l’espectador no deixa com a concloses. La pregunta de què sentiríem quan la tornéssim a veure és latent, així com la de quines serien les nostres sensacions un cop ja desvetllats els misteris argumentals.

Tràiler

El ViajanteEl ViajanteEl ViajanteEl ViajanteEl Viajante