En Col·laboració amb el 10è Aniversari del Festival Còmic de Figueres
Evangelis Delirants
“El nuevo nuevo testamento” és l’última obra del realitzador belga, Jaco Van Dormael, conegut per “Toto el héroe” (1991) i “Las vidas posibles de Mr.Nobody” (2009). Amb aquest darrer film, Van Dormael aconsegueix mostrar una singular, enginyosa i mordaç història, que combina gèneres tan dispars com la comèdia, el drama o la fantasia. Amb un guió excel·lent del propi director i Tomas Gunzig, des del primer fins a l'últim pla, és capaç de mostrar un humor corrosiu i intel·ligent, sense perdre l’ordre en la seva estructura: gènesi inicial, èxode i final.
La falta de llibertat per decidir el propi futur de l’ésser humà, sobrevola tota l'obra i fa prendre als protagonistes decisions absolutament comprensibles. Els intèrprets estan molt en concordança amb la finalitat pretesa: perduts, desconcertats, abocats a prendre resolucions sobre el seu futur o confosos en un caos no volgut. El director persegueix expressament la caracterització d'estereotips com el de la dona sola amb tares físiques, l’obsés sexual, l’assassí, la dona madura amb problemes... tots aquests personatges representats sense caure en la vulgaritat i sense que l'humor i el drama deixin d'estar presents. Els tres actors que encarnen a la divina família representen en la pantalla un Déu colèric, violent i odiós (Benoît Poelvoorde), una nena maltractada amb desig de venjança, però també d'ajudar al cruel destí de la humanitat (Pili Groyne) i una mare delirant i plena de barroquisme.
El gust de Van Dormael pel relat fragmentari es canalitza a través d'una sèrie de neoevangelis que proposen una nova era. Un nou món inclusiu, on el Déu pare gaudeix de la mort com el joc d’un nen pervers. La desfilada d'imatges sorprenents filtrades a través d'una textura malenconiosa, que evoca l'obra del fotògraf Andrzej Dragan, acaba construint un discurs molt ambiciós sobre la necessitat d'impugnar l'herència d'una religió opressiva i patriarcal. Un judici perquè l’espectador s’adoni, com anuncia el cartell de la pel·lícula, que Déu existeix i viu a Brussel·les.