Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Toni Erdmann

Dijous 23 de març de 2017 a les 21.00h
Toni Erdmann
Direcció: Maren Ade
Guió: Maren Ade
País: Alemanya
Gènere: Comèdia, Drama
Metratge: 162 min.
Intèrprets: Peter Simonischek, Sandra Hüller, Lucy Russell, Trystan Pütter, Thomas Loibl, Hadewych Minis, Vlad Ivanov, Ingrid Bisu, John Keogh, Ingo Wimmer, Cosmin Padureanu, Anna Maria Bergold, Radu Banzaru, Alexandru Papadopol, Sava Lolov, Jürg Löw, Miriam Rizea, Michael Wittenborn
Muntatge: Patrick Orth


SALTS GENERACIONALS


Després que totes les previsions donessin a “Toni Erdmann” com a màxima favorita de Globus d’Or i Oscar per pel·lícula de parla no anglesa, aquesta obra ens arriba amb les mans buides de premis però amb el mateix interès per l’intent de confeccionar una comèdia arriscada i moderna.

 

L’acció del film ens parla de la relació entre Winifred que viu a Alemanya i la seva filla Inès que treballa a Bucarest com a directora d’estratègia d’una empresa. El pare decideix viatjar a la capital de Romania per sorpresa i caure en la vida d’Inès com una bomba. La contínua temptativa de Winifred per introduir humor i bromes en la quotidianitat xoca frontalment amb la estricta organització de la vida de la filla. Winifred i Inès decideixen que el millor és que el pare torni a Alemanya, però és llavors quan Toni Erdmann, l’alter ego de Winifred, apareix a escena per introduir la incomoda qüestió del sentit de la vida que flueix soterradament per tot l’argument.

 

Davant de les pel·lícules que anomenem comèdies la primera pregunta a fer-nos és : Què ens fa riure? Segurament tindrem tantes respostes com espectadors presents. En el que potser estarem tots d’acord és que el riure i el somriure no tenen perquè estar allunyats de la reflexió i l’emoció. Aquesta combinació potser és la més difícil. És molt més fàcil utilitzar situacions humorístiques trillades per fer esclatar una riallada o fer-nos enfonsar en la misèria per commoure’ns profundament. La doble via és la més complicada i tots podem tenir al cap una comèdia que recordem al llarg dels anys que segur ve acompanyada d’un fons reflexiu. De Chaplin a Monthy Python, de Berlanga a Wilder, n’hi ha per triar i remenar.

 

"Toni Erdamnn" combina en la seva estructura els gags i situacions hilarants amb un rerefons tendre amb preguntes de dolorós existencialisme. La seva directora, Maren Ade, va declarar que fugia de l’etiqueta de comèdia per a la pel·lícula ja que el tractament utilitzat era melancòlic i molt seriós. I així és com, per la seva pròpia prescripció, ens ho hem de prendre i intentar riure molt seriosament.

 

Tràiler

Toni Erdmann