Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

La Mort de Lluis XIV

Dijous 02 de març de 2017 a les 21.00h
La Mort de Lluis XIV
Títol original: La Mort de Louis XIV
Direcció: Albert Serra
Guió: Thierry Lounas, Albert Serra
País: França
Gènere: Drama, Històric
Metratge: 115 min.
Intèrprets: Jean-Pierre Léaud, Patrick d'Assumçao, Marc Susini, Bernard Belin, Irène Silvagni, Vicenç Altaió
Música: Marc Verdaguer
Muntatge: Jonathan Ricquebourg

L’Ocàs del Rei Sol

Amb La mort de Lluís XIV, Albert Serra ha trobat una perspectiva inèdita al misteri de la mort que tantes vegades ha explorat la història del cinema. Exceptuant els dos plans inicials, tota l’acció transita en una sola habitació. Allà reposa Lluís XIV, inhabilitat per una gangrena que s’apodera poc a poc del seu cos. Els metges intenten trobar un remei, però, el rei va perdent les seves forces, la bel·ligerància, la grandesa... i es va convertint en un home que, tot i passat gloriós, és reduït a un cos inert a disposició dels seus súbdits.

Tot i que Serra torna a interpretar un mite, com ja va fer amb el Quixot, Els reis mags, Casanova o Dràcula, La Mort de Lluís XIV és un punt i a part en la filmografia del cineasta. El director abandona els actors amateurs per treballar amb un dels actors més icònics de França: Jean Pierre Léaud. El director també deixa de banda la improvisació dels seus actors i treballa a fons els diàlegs partint de les memòries de Louis de Rouvroy, Duc de Saint Simon. L’essència del cinema de Serra continua, quedant palesa en el seu gust per l’observació, no pel relat. Malgrat que el succés cabdal que dóna peu a la pel·lícula queda implícit al títol, el que és realment important és l’observació conscient de tot allò que té lloc entorn a aquest fet i la degradació/transformació del mite, i no tant la seva mort.

La mort de l’anomenat Rei Sol, pot servir també com a metàfora de, com va dir Godard, la mort del cinema, personificada en aquest cas pel rostre més carismàtic de la Nouvelle Vague. És en aquest premeditat sentit que Albert Serra obliga a l’espectador a transcendir del que és superficial i desxifrar el rerefons del film. L’espectador ha de trobar el significat més enllà del que pot veure. Ha d’observar. Verb cabdal en la filmografia del cineasta, que interpel·la a l’espectador en cada pel·lícula, com a Honor de cavalleria quan Quixot li diu a Sancho: “No veus?...que estàs dormint? Estàs dormit Sancho.”; o a El cant dels ocells: “Si mires atentament, veuràs moltes coses....de vegades la bellesa espanta”. Així doncs, com a espectadors només ens resta observar.

Tràiler

La Mort de Lluis XIV