Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Risttuules

Dijous 19 de gener de 2017 a les 21.00h
Risttuules
Direcció: Martti Helde
Guió: Martti Helde, Liis Nimik
País: Estònia
Gènere: Drama, Històric
Metratge: 90 min.
Intèrprets: Laura Peterson, Tarmo Song, Ingrid Isotamm, Mirt Preegel, Einar Hillep
Música: Pärt Uusberg
Muntatge: Erik Põllumaa (B&W)

PRE-ESTRENA

La memòria de la imatge  

Pocs realitzadors poden presumir de què a les crítiques del seu primer llargmetratge hi apareguin reaccions i termes com “joia”, “meravella” o, directament, “obra mestra”.

Risttuules (In the crosswind) des d’una mirada inspiradíssima, compromesa,  impregnada de sobrietat i despullada de qualsevol impostura poètica, però amb una posada en escena impecable, recrea un episodi de la història oblidat: la deportació massiva de ciutadans d’Estònia a les gèlides terres siberianes, per treballar-hi en condiciones infrahumanes, que la Unió Soviètica va dur a terme l’any 1941.

I ho fa a través d’un document històric: les cartes que Erna enviava al seu marit amb l’esperança de que les rebés i poguessin retrobar-se algun dia amb les seves vides. El director novell Martti Helde basa la seva proposta en la translació a imatges del seu testimoni, analitzant l’instant des del fragment fotogràfic, en blanc i negre i sense moviment, en el que la càmera es desplaça al llarg d’una mena de naturalesa morta del dolor per potenciar-ne la profunditat i, sobretot, anular el temps.

La imatge es congela i perd el moviment per aconseguir expandir l’instant mentre, en veu en off, les paraules d’Erna ressonen implacables. Tot s’atura, però la càmera continua lentament indagant i expandint el moment retratat: la guspira que precedeix el tret, el sanglot anterior al plor, la mirada anterior a l’abraçada, la carícia anterior al petó… d’aquesta manera, el relat d’Erna esdevé encara més dur i poderós, cobra una entitat superior per a aconseguir que la paraula escrita en primera persona per la protagonista d’aquell instant es converteixi en el verdader eix vertebrador de la pel·lícula i, per extensió, de la memòria col·lectiva de un poble.

Espai. Temps. Memòria. Paraula. Risttuules conjuga tots aquests elements per a construir una experiència única, capaç de commoure mitjançant aquests tableaux vivents per retre el més honest dels homenatges a aquells a qui els van glaçar les vides. Amb tantes capes, lectures i significats, l’obra de Martti Helde és una de les més rodones, sensibles i personals del panorama del cinema europeu recent.  

Tràiler

Risttuules