Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

La Substància

Dijous 15 de desembre de 2016 a les 21.30h
La Substància
Direcció: Lluís Galter
Guió: Ivan Pintor, Irene Masdeu, Lluís Galter
País: Espanya
Gènere: Documental
Metratge: 86 min.
Muntatge: Jordi Figueras

Entrada lliure

Comptarem amb la presència del director

Cadaqués i Kadakaisi

Què fa de Cadaqués un lloc tan especial? La seva personalitat és única o pot ser exportada? Si és així, considerant com es massifica la localitat empordanesa a l’estiu, no seria bona idea copiar-la en altres geografies? O potser això en corrompria l’essència?

Aquestes preguntes i moltes altres són les que es fa el figuerenc Lluís Galter (“Caracremada” 2010) a la seva nova pel·lícula “La substància”, presentada recentment al Festival de Cinema Europeu de Sevilla, viatjant a Kadakaisi, un exclusiu complex vacacional de 800.000 metres quadrats al sud-est de la Xina que s’està construint des del 2012 a imatge i semblança del poble pesquer de cases blanques i teulades vermelles que Salvador Dalí va situar a les guies turístiques.

La intenció de Galter no és, ni de bon tros, la de concebre un documental sobre la icònica i nostrada localitat costera ni la seva influencia daliniana i projecció al món, sinó la de “crear com un tercer Cadaqués, un simulacre creat per existir únicament dintre de la pel·lícula, travessant dos espais reals que són irreconciliables tant estèticament com conceptualment”.

Mentre buscava aquest espai virtual, el que va trobar a la Xina va ser “un lloc del tot fantasmagòric i inquietant, pràcticament acabat però en el qual no hi vivia ningú i en el que tot estava per fer”. Els vigilants de seguretat, recorda, anaven vestits de cowboy i els locals buits destinats a futurs negocis estaven tapiats amb fotos de locals barcelonins com Quimet & Quimet i la Granja Viader. “Era inquietant perquè, malgrat estar situat a 6.500 quilòmetres de distància, el xoc cultural desapareixia”, explica el director. “No érem a casa, però no ens hi sentíem perduts. El més xocant era que no hi havia xoc”. En aquest sentit, “La substància” medita sobre com els espais adquireixen la seva identitat, però també sobre com la perden. Els espais urbans concebuts com a rèpliques poden arribar a adquirir aquell intangible – “La substància” en diu ànima– que llocs com Cadaqués irradien? Galter opina que sí. “L’origen de Kadakaisi és una perversió, però a la vegada és un lloc nou i per tant no està pervertit. A la seva manera, és genuí i connecta amb el Cadaqués de fa 60 anys, previ a Dalí, més ingenu i pur”.

Tràiler

La Substància