Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Honor de Cavalleria

Dimecres 30 de novembre de 2016 a les 21.00h
Honor de CavalleriaHonor de CavalleriaHonor de Cavalleria
Direcció: Albert Serra
País: Espanya
Gènere: Drama
Metratge: 110 min.
Intèrprets: Lluís Carbó, Lluís Serrat, Albert Pla, Glynn Bruce
Música: Ferran Font
Muntatge: Christophe Farnarier, Eduard Grau

En col·laboració amb l'ajuntament de Figueres - Jornades Cervantes en commemoració dels 400 anys de la mort de l'escriptor

Entrada lliure

La vida és un camí de tristeses

“Honor de cavalleria”, el segon llargmetratge del director i guionista banyolí Albert Serra, és una singular aproximació al Quixot, interpretada per actors no professionals. Presentada a la Quinzena de Realitzadors del Festival de Cannes, va tenir una excel·lent acollida de la crítica, tant nacional com internacional.

Cineastes de l’envergadura de Pabst, Kozintsev, Welles o Giliam han ofert (o han intentat oferir en el cas dels dos darrers) lectures molt personals del gran clàssic de la literatura de Miguel de Cervantes “El ingenioso hidalgo Don Quijote de la Mancha”. Ningú, però, ho ha fet amb tant agosarament i radicalitat com Albert Serra a Honor de cavalleria (2006), despullant-ne la novel·la dels episodis significatius i centrant la mirada en les relacions entre el Quixot i Sancho Panza en el viatge a la recerca d'unes aventures que, probablement, no arribaran mai.

El film és un viatge sense enfrontaments, sense acció, sense èpica ni intervals romàntics. De fet, Honor de cavalleria respon a la pregunta que l'espectador de westerns sens dubte s’ha fet alguna vegada: què farien, per exemple, els inseparables amics James Stewart i Walter Brennan de ‘Terres llunyanes’ (Anthony Mann, 1955) si no tinguessin un guió que dinamitzi els seus cossos? Doncs farien el que fan els protagonistes del film de Serra: jeure, dormir, menjar a estones, mirar el cel, avançar a poc a poc, com cansats, amb el cavall i la burra, i parlar de tot una mica (de gossos, del temps que fa, de Déu i les gestes que els ha encomanat, etc.). O banyar-se al riu i, després, a la vora, petar la xerrada serenament mentre es cruspeixen unes nous, escena que, sense sortit del western, recorda una de cèlebre de Richard Widmark i James Stewart a “Dos cavalquen junts” (John Ford, 1961).

Es tracta d'una obra contemplativa i parsimoniosa, ascètica, de respiració lenta i temps morts dilatadíssims, on la natura i els sons (els grills, el vent, l’aigua, les fulles seques…) s’integren harmònicament amb les figures d’innegable aire crepuscular del Quixot i Sancho, regades sovint amb un humor burleta, com el que destil·la l’escena dels cargols després de la pluja.

Tràiler

Honor de CavalleriaHonor de CavalleriaHonor de Cavalleria