Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Neruda

Dijous 01 de desembre de 2016 a les 21.00h
Neruda
Direcció: Pablo Larraín
Guió: Guillermo Calderón
País: Xile
Gènere: Drama, Biografia
Metratge: 107 min.
Intèrprets: Luis Gnecco, Gael García Bernal, Mercedes Morán, Alfredo Castro, Pablo Derqui, Marcelo Alonso, Alejandro Goic, Antonia Zegers, Jaime Vadell, Diego Muñoz, Francisco Reyes, Michael Silva, Victor Montero
Música: Federico Jusid

La poètica del thriller

El cinema ha trobat en la literatura una font inesgotable de material des dels seus inicis fins avui en dia. Les adaptacions d’obres literàries són incomptables, algunes realitzades amb la col·laboració dels propis autors dels llibres i d’altres fetes amb força més llibertat. Els textos clàssics es revisiten una i altra vegada, en certs casos, fins a l’extenuació. La vessant positiva, però, d‘aquesta repetició és que alguns autors han entrat dins la memòria col·lectiva i ja són part d’un “star system” quotidià. Aquest apropament ha provocat un altre filó pel cinema que és el biòpic d’escriptors com “Capote” amb el malaguanyat Philip Seymour Hoffman o “The Brothers Grimm” de Terry Gillian per només anomenar dos exemples ràpids i no gaire llunyans. Com tot, els corrents evolucionen i quan es deixa en mans d’algú com Pablo Larraín això esdevé inevitable. El director xilè acaba confeccionant el que es podria anomenar una antibiografia on els fets històrics s’amaneixen de ficcions per acabar-nos servint un producte on tot es barreja i és la visió que el director té de l’escriptor el que acaba surant.

El 1948, en un ambient de guerra freda, Neruda, membre del partit comunista, critica obertament el govern xilè per ha fet d’haver-lo desaforat i ser objecte de persecució. Juntament amb la seva dona, la pintora Delia del Carril, intenta infructuosament sortir del país i és perseguit amunt i avall del territori xilè per l’implacable inspector de policia Óscar Peluchonneau. Durant aquest periple Neruda escriu “Canto general” i es converteix en llegenda.

Pablo Larraín, que no es el primer cop que visita Diòptria, recordem les projeccions de “El Club” o “No”, ens presenta en aquest film una obra amb tots els ingredients d’un thriller però carregada de lirisme a través de bellíssims moments i marcada amb el contrapès del millor cinema polític. La inicial importància de la història i el posterior pes dels personatges, amb un treball interpretatiu de primer nivell, acaben quedant en un segon pla per la insistència de Larraín en la fabricació d’un to i un ambient que envoltin tota la pel·lícula a la manera que passa quan la poesia transporta al lector .

Tràiler

Neruda