Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Paraíso: Esperanza

Dijous 24 d'octubre de 2013 a les 21.00h
Paraíso: EsperanzaParaíso: EsperanzaParaíso: EsperanzaParaíso: Esperanza
Títol original: Paradies: Hoffnung
Direcció: Ulrich Seidl
Guió: Ulrich Seidl, Veronika Franz
Gènere: Drama
Metratge: 92 min.
Intèrprets: Melanie Lenz, Verena Lehbauer, Joseph Lorenz

El primer amor

Segment final d’una de las trilogies més pertorbadores i controvertides  del cinema europeu dels darrers temps, “Paraíso: Esperanza”, explica el desolador estiu d’una adolescent amb uns quants quilos de més en un campament d’aprimament. L’ull documentalista que mai ha abandonat Ulrich Seidl (i que fa de la seva trajectòria una apassionant, tot i que incòmoda, experiència) escruta aquí a un grup de nois absolutament banals, al mateix temps que documenta el naixement d’un amor irrealitzable. I com en tot el seu cinema, assistim estremits a una mena d’espectacle entre la repulsió i l’enbadaliment, amb moments de màxima cruesa, en els que la incomoditat es converteix en la millor denúncia de l’estultícia d’una societat tan benestant com, en el fons, buida i estúpida.

En aquesta tercera entrega el paradís esdevé un infern quan la crua realitat colpeja al rostre de les seves protagonistes. Melanie és una noia de tretze anys, acomplexada, acusada de sobrepès i que pensa que no podrà arribar a ser res a la vida només per aquest fet. Passarà un dur estiu a un diet-camp on hi viurà les seves primeres experiències vitals : la primera cigarreta, les primeres xerrades sobre sexe, la primera cervesa, el primer amor i també les primeres desil·lusions.…allà viurà rodejada de l’esperança que li confereix la seva joventut : la possibilitat de perdre pes i de ser vista d’una altra manera, de ser estimada. Però de qui debò s’enamorarà Melanie serà d’una altra persona del campament, molt més gran que ella.

Ulrich Seidl és capaç de plasmar la realitat tal com és, fins i tot fent-nos partíceps d’ella; aconseguint que ens identifiquem amb algunes situacions i moments de la vida. Però a diferència d’altres, i una mica a l’estil d’un altre gran cineasta austríac, Michael Haneke,  ens mostra explícitament, sense restriccions ni autocensures, la duresa del dia a dia, els aspectes més freds de la realitat, de l’amor o de l’esperança i la fe, que tantes vegades s’obvien en les històries del camí cap a la felicitat.

Tràiler

Paraíso: EsperanzaParaíso: EsperanzaParaíso: EsperanzaParaíso: Esperanza