Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

La Última Frontera

Dijous 29 de setembre de 2016 a les 21.00h
La Última FronteraLa Última FronteraLa Última FronteraLa Última FronteraLa Última FronteraLa Última FronteraLa Última Frontera
Direcció: Manuel Cussó-Ferrer
Guió: Pilar Parcerisas i Manuel Cussó
País: Espanya
Idioma: Espanyol
Gènere: Drama
Metratge: 77 min
Intèrprets: Quim Lecina (Walter Benjamin), Bozena Lasota (Guia), Francesca Neri (Asja), Rosa Raich (Mmme. Murland), Marcel Muntaner (Samuel), Klaus J. Gerke (el narrador), Jean Selz (ell mateix), Gisèle Freund (veu en off), Antonio Chamorro, Jordi Rediu, Mercè Espelleta, Gemma Mondón, Blanca Martínez, Jordi Bofill.
Música: Manel Camp
Muntatge: Anastasi Rinos i Germán Lázaro

En col·laboració amb el Casino Menestral Figuerenc, dins del marc del cicle "Refugiats, Un Drama Actual"

* Amb la presència del seu director, Manuel Cussó-Ferrer

Els últims dies de Benjamin

Dirigida per Manuel Cussó-Ferrer, “L’última frontera” és un retrat interioritzat «sobre» i «de» Walter Benjamin que, interpretat per Quim Lecina, traça l’itinerari del passatge personal, intransferible i solitari del filòsof, a la vegada que intenta retrobar i restituir l’aura del personatge, des de la proposta estètica d’un cinema poètic, on tot passa «entre imatges», en el marc d’un discurs fragmentat, a la manera benjaminiana.

Un petit grup de persones, entre les que es troba el filòsof Walter Benjamin (Berlín, 1892-Portbou, 1940), segueixen una ruta forestal que les ha de dur des de Banyuls- sur-mer, a França, fins a Portbou, a la frontera espanyola. Fugen del nazisme. Benjamin té la intenció d’agafar un vaixell a Portugal que el porti fins a Amèrica.

Durant el lent i penós recorregut, realitzat a les acaballes del mes de setembre de 1940, Benjamin recorda alguns episodis de la seva vida passada: la seva infantesa a Berlin, els seus estudis sobre la crítica d’art del Romanticisme alemany, la seva atracció cap a la jove Asja Lacis a Capri.... també rememora alguns dels conceptes o dels assumptes essencials del seu pensament: la seva condició jueva, el seus estudis sobre el drama barroc, l’aura de l’art en el període de la seva reproductibilitat tècnica. Aquest retrat "interior" de Benjamin es contrastat per la figura d’un narrador que investiga sobre la vida i l’obra del filòsof i que ofereix els testimonis de Jean Selz, crític d’art francès que conegué a Benjamin a Eivissa als anys trenta, i de la fotògrafa Gisèle Freund, que aporta la seva veu per a evocar la seva relació amb el pensador alemany.

El grup de fugitius aconsegueix traspassar la línia imaginària de la frontera de Portbou, però per Benjamin serà l’última etapa del seu trajecte, la seva última frontera: davant la temença de tornar a ser repatriat, el 26 de setembre de 1940 es suïcida a la petita població costera alt empordanesa. El narrador es desplaça al cementeri de Portbou per conèixer el parador final de les restes del filòsof i especula amb la possibilitat de que es tractés d’un assassinat comès per membres de la Gestapo alemanya o de la policia franquista.

“L’última frontera”, que va ser presentada a la Berlinale de 1992, celebra enguany el 25è aniversari de la seva producció. La pel·lícula testimonia la fascinació de Cussó- Ferrer per la figura de Walter Benjamin, que no ha parat de llegir, rellegir i col·leccionar llibres en referència al pensador. Fins el 15 d’octubre teniu l’ocasió de veure a la Biblioteca de Figueres una exposició que aplega prop d’un centenar de 1 llibres entorn de Walter Benjamin procedents de la biblioteca personal del realitzador de cinema.

La Última FronteraLa Última FronteraLa Última FronteraLa Última FronteraLa Última FronteraLa Última FronteraLa Última Frontera