Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Taxi Driver

Dijous 14 de juliol de 2016 a les 22.00h
Taxi Driver
Títol original: Taxi Driver
Direcció: Martin Scorsese
Guió: Paul Schrader
País: Estats Units
Idioma: anglès
Gènere: Drama
Metratge: 113 min.
Intèrprets: Robert de Niro, Cybill Shepherd, Jodie Foster, Albert Brooks, Harvey Keitel, Peter Boyle
Música: Bernard Herrmann

 

Cicle de Cinema a la Fresca 2016

Entrada gratuïta

Dante a Nova York

Enguany es commemora el 40è aniversari d’una de les millors pel·lícules dels anys 70, la primera de les grans obres mestres del seu director Martin Scorsese, amb un dels millors papers al cinema de Robert de Niro, donant vida a l’icònic i inoblidable Travis Bickle, veterà insomne i depressiu de la Guerra del Vietnam.

Travis aprofita les seves nits mancades de son per freqüentar cinemes ‘porno ‘ i barris amb una fauna urbana que el fastiguegen enormement. És aleshores quan decideix treballar al servei nocturn dels taxis novaiorquesos. El seu vehicle es convertirà en el seu Virgili personal que no el portarà precisament a cap paradís, ni a cap purgatori... sinó directament a l’infern. S’encapritxarà de Betsy (Cybill Sheperd), una rossa presumptuosa en la que creurà veure la seva Beatriu, el seu consol. Però el desengany envers aquesta col·laboradora de la campanya del Senat d’un destacat polític, provocarà la bogeria de Travis fins al punt d’odiar-la profundament. Tanmateix, la flama de la seva ira l’il·luminarà cap a un àngel: el rostre adolescent d’Iris (Jodie Foster), una prostituta vigilada constantment pel seu macarró (Harvey Keitel). Travis redimirà la seva actitud creient que realitzarà un acte heroic apartant-la dels baixos fons, però seguirà a les brases d’aquest infern urbà del que no en podrà sortir fins que arribarà una nit on passarà finalment a l’acció.

‘Taxi Driver’ excel·leix pel seu risc extrem i coherència estètica perquè no busca solucions fàcils a la violència ni pretén enganyar l’espectador amb un salvatgisme preciosista, i perquè dins del seu negríssim cinisme s’intueix una compassiva percepció del dolor de la soledat com rares vegades s’hagi pogut traslladar a la pantalles dels cinemes.
La pel·lícula va ser guardonada, gairebé per aclamació, amb la Palma d’Or al Festival de Cannes de 1976. Gràcies a una escalada professional i creativa que aconseguí fer oblidar el seus complicats inicis, Scorsese es convertí a aquell ja llunyà 1976, en un director de referència, a la alçada i amb la mateixa reputació que els seus més famosos companys de generació, prestigi que segueix totalment vigent a dia d’avui, guanyat a pols per la seva brillant i  prolífica filmografia.

Taxi Driver