Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El Hijo de Saúl

Dijous 28 d'abril de 2016 a les 21.00h
El Hijo de Saúl
Títol original: Saul Fia
Direcció: László Nemes
Guió: László Nemes, Clara Royer
País: Hongria
Idioma: Hongarès, Yiddish, Alemany, Rus, Polonès, Francès, Grec, Eslovac
Gènere: Drama, Thriller, Bèlic
Metratge: 107 min.
Intèrprets: Géza Röhrig, Levente Molnár, Urs Rechn

Sobre l’abjecció

El cinema s’ha apropat tantes vegades a l’infern de la Segona Guerra Mundial, que resulta complicat concebre la possibilitat que una pel·lícula pugui oferir-nos un nou punt de vista. El film Son of Saul de László Nemes però, gran premi del jurat a Cannes i Oscar a millor pel·lícula de parla no anglesa, ens proposa una nova visió cinematogràfica sobre l’Holocaust. La càmera segueix a Saul, un sonderkommando (unitats de presoners seleccionats per treballar a les cameres de gas i crematoris), que farà tot el possible per enterrar pel ritu jueu una víctima del genocidi. La narració es centra en aquest drama en un intent de minimalisme dramàtic, convertint-se així en un punt i apart en la visió de la Shoah. Una percepció que relega el tema principal a un segon pla, en benefici d’un viatge personal al més profund dels inferns. El director ofereix una mostra dantesca de la indústria de la mort, en la que un home és capaç de exposar dignitat moral davant l’horror més profund.

Cal destacar la punyent interpretació de Géza Röhrig que empeny al personatge i al mateix espectador, a una extenuació tant física com moral. La càmera es situa a escassos centímetres de Saul i de la seva feina. La desesperació és l’única emoció que guia els moviments del protagonista, capaç d’arriscar la seva vida per l’ànima d’un mort. El sentit de la seva vida és posat en dubte a cada segon de la seva existència a Auschwitz.

El director té la capacitat de transmetre a l’espectador, per una banda la sensació d’estar present en l’acció i, per l’altra, la impressió d’observar el drama des d’una determinada distància. Una dualitat francament pertorbadora que ens situa directament entre l’angoixa i el simbolisme.

Tenint en compte les nombroses línies de representació de l’horror al cinema, Son of Saul, es situa entre les que s’introdueixen a l’infern d’Auschwitz respectant la moral de la representació, sense estetitzar l’horror ni forçar la sensibilitat. El director recerca i troba el punt just per mostrar allò que no es pot mostrar, sempre tenint present que l’ètica resideix en la forma. Així, la pel·lícula de László Nemes, reobre el debat sobre els límits de la representació de l’horror en la visibilitat fílmica. Després de tot, encara no és pot escriure poesia després d’Auschwitz.

Tràiler

El Hijo de Saúl