Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Nahid

Dijous 07 d'abril de 2016 a les 21.00h
Nahid
Direcció: Ida Panahandeh
Guió: Arsalan Amiri, Ida Panahandeh
País: Iran
Idioma: Persa
Gènere: Drama
Metratge: 105 min.
Intèrprets: Sareh Bayat, Nasrin Babaei, Pejman Bazeghi

Un triangle irregular

Un gran escriptor un dia va dir que “totes les famílies felices s’assemblen però que cada família infeliç és infeliç a la seva manera”, fet que reporta a les formes creatives una font inesgotable de temàtica. I si ens preguntem per la forma més difícil de lligam familiar podríem estar d’acord en què el triangle amorós supera totes les possibles competidores. No parlem d’infidelitats o aventures que ja tenen el seu pes, sinó del pas de deixar una relació per començar-ne una altra. Per fer-ho més difícil, si aquesta situació té un context social com l’iranià la complicació és màxima.

Nahid és una jove divorciada que viu sola amb el seu fill de deu anys en una ciutat al nord de l’Iran a prop del Mar Caspi. D’acord amb les normes que regeixen la societat iraniana la custodia d’un fill correspon al pare tot i que en aquest cas el pare li hagi cedit a la dona a condició que no es torni a casar. La relació entre Nahid amb un altre home que l’estima apassionadament i que es vol casar amb ella, complicarà la seva situació com a dona i com a mare. Altres formes de convivència tan estranyes pels ulls occidentals com el matrimoni temporal són també sospesades a la pel·lícula.

La directora debutant Ida Panahandeh veu d’una rica tradició cinematogràfica, des de l’omnipresent Kiarostami al més actual Farhadi. El seu context social marca inevitablement la seva manera de treballar i la seva obra, en una ocasió la directora va declarar molt gràficament que: “tenim les mans lligades a l’hora d’explicar els nostres somnis”.

La pel·lícula té una narració clara i contundent. No deixa de ser un drama naturalista però això a l’Iran acaba essent una eina d’agitació política. Membres d’aquella societat, i sobretot les dones, esmercen molts esforços en petites victòries en múltiples batalles ciutadanes. Un progrés lent fet a força de grans sacrificis. El retrat social, malgrat el seu to quotidià, no escatima la seva cerca de la bellesa amb una fotografia molt destacable.

Els equilibris dels triangles solen ser inestables, però si la base és tan basculant com l’Iran del present, l’estabilitat és utòpica.

Tràiler

Nahid