9è Cicle de Cinema en V.O.S.
en col.laboració amb l'Escola Oficial d'Idiomes de Figueres
Entrada gratuïta en sessió doble a les 20h30 i 22h30 als CatCinemes
Crisis generacionals
La immensitat de la industria cinematogràfica nord-americana ajuda a l’existència dels marges dins la seva producció. En aquests marges trobem el que genèricament coneixem com a cinema independent. Aquí s’emmarca el director Noah Baumbach que ens presenta la pel·lícula “While we're Young”, considerada una de les millors pel·lícules “indies” del 2014 per la crítica dels Estats Units. Anteriorment a les pantalles espanyoles havien arribat títols com “Frances Ha” o “Una historia de Brooklyn”.
A “While we're Young” Josh Srebnick, el protagonista, és un veterà director de documentals que està passant un mal moment professional tot preparant el seu nou treball. Tot comença a aclarir-se quan ell i la seva dona comencen a sortir amb una jove parella formada per Jamie i Darby, i gràcies a la influència de la qual, Josh comença a recuperar la seva joventut perduda.
La parella protagonista Ben Stiller i Naomi Watts són també exemples de la doble vida del cinema americà que parlàvem al principi. Stiller és el protagonista de “Noche en el Museo” o “Zoolander” però també dirigeix les seves pròpies pel·lícules. Encara més clar és l’exemple de Naomi Watts recordada per tots per ser la Lady Di de Hollywood o la rossa raptada pel King Kong de Perter Jackson, però per altra banda no ha deixat de treballar amb directors de referència com Lynch, Iñarritu, Cronenberg o Haneke entre d’altres.
“While we're Young” neda entre la intel·lectualitat, amb referències a Ibsen, i la quotidiana senzillesa per mostrar-nos les preocupacions recurrents de la mitjana edat. El que normalment anomenaríem la crisis dels quaranta agafa aquí tons de comèdia al més pur estil Woody Allen. El guió, sense escanyar, va collant les situacions per tal de captar reaccions al vol. No intenta pintar blancs i negres sinó totes les tonalitats de grisos utilitzades per representar diferents models de vida.
Les coincidències no solen existir, i la coincidència d’edat entre el protagonista i el director ens fa pensar que les crisis a la pantalla són el reflex de la vida real. I per acabar un anticipat tribut dins la pel·lícula a l’enyorat David Bowie que recentment ens va deixar.