Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El Camí Més Llarg per Tornar a Casa

Dijous 17 de desembre de 2015 a les 21.00h
El Camí Més Llarg per Tornar a CasaEl Camí Més Llarg per Tornar a CasaEl Camí Més Llarg per Tornar a CasaEl Camí Més Llarg per Tornar a Casa
Direcció: Sergi Pérez
Guió: Eric Navarro, Roger Padilla
País: Catalunya
Idioma: Català, Espanyol
Gènere: Drama
Metratge: 80 min.
Intèrprets: Borja Espinosa, Miki Esparbé, Sara Espígul

La pèrdua

De vegades cal mirar l’etimologia de les paraules per saber de què estem parlant. Quan definim quelcom com a intimista parlem de la intimitat, del superlatiu de l’interior, allò que es troba en l’indret més fondo d’un lloc tancat. Podem parlar d’espais físics però generalment entenem la metàfora i cerquem dins dels espais del nostre interior. Intimista és l’adjectiu que podria escaure per a aquesta pel·lícula.

Sergi Pérez en el seu primer llargmetratge retrata la intimitat d’en Joel, algú que ha intentat evitar sortir de casa seva per un llarg període temps. Un dia troba l’Elvis, el gos de la seva dona, moribund i això l’obliga a actuar i deixar el seu refugi.

El protagonista, magníficament interpretat per Borja Espinosa, va fent un viatge d’autoreconeixement a través de la tristesa del que acaba conformant la seva personal condició humana. En l’actualitat la nostra societat tendeix a apartar el dol de la nostra quotidianitat. No si val estar tristos i si ho estem cal solucionar-ho ràpidament. S’ha acabat el deixar-nos temps per pair les pèrdues, ara la recepta es superar-ho tot amb celeritat i tornar a la felicitat etèria que ens envolta. Aquells individus que reivindiquen el seu temps per la malenconia son mirats amb recel. A contracorrent neda aquest film i les seves intencions.

Aquesta obra feta gràcies al crowfunding i els préstecs personals, no fa concessions i s’endinsa en el camí autodestructiu que sol prendre la gestió del dolor. De vegades pot semblar hermètica però el seu magnetisme no ens deixa indiferents. Intenta arribar a l’espectador i ho aconsegueix, fent-nos de vegades contenir l’expressió mitjançant una sòlida contundència formal.

Els seu periple pels festivals li ha regalat excel·lents crítiques que han gosat posar-li l’etiqueta de “una de les cintes més importants de l’any en el panorama espanyol”. Evidentment aquesta pel·lícula es mou en els marges del cinema convencional, i d’aquí la seva llibertat de contingut i forma.

Els adjectius solen anar per modes i potser avui l’intimisme sona a vintage, un que si que ara sona actual, però l’acció d’explorar i qüestionar “el que cal fer” és segurament atemporal.

Tràiler

El Camí Més Llarg per Tornar a CasaEl Camí Més Llarg per Tornar a CasaEl Camí Més Llarg per Tornar a CasaEl Camí Més Llarg per Tornar a Casa