Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El Club

Dijous 10 de desembre de 2015 a les 21.00h
El ClubEl ClubEl ClubEl Club
Direcció: Pablo Larraín
Guió: Guillermo Calderón, Pablo Larraín
País: Xile
Idioma: Espanyol
Gènere: Drama
Metratge: 98 min.
Intèrprets: Roberto Farías, Antonia Zegers, Alfredo Castro

Ego (no) te absolvo

Probablement estem davant de la pel·lícula més devastadora de l‘any. En un indret, lluny de tota realitat, quatre homes del senyor expien els seus pecats sota l’atenta mirada d’una monja. L’arribada d’un cinquè personatge trenca aquest univers harmònic i aconsegueix aprofundir en els aspectes més sòrdids de la condició humana. El club, del xilè de Pablo Larraín, es converteix en una provocació que neix de la realitat més propera i insana. Amb la seva cinquena pel·lícula, el director es reafirma com un dels cineastes amb més personalitat de l’actualitat. El film es mostra com tota una declaració d’intencions i, fins i tot, de guerra davant la (doble) moral. El realitzador assenyala directament al col·lectiu eclesiàstic, construït amb una base de depravació camuflada de moral. El film apunta i dispara directament a mons sinistres i ominosos, que interpel·len a l’espectador amb l’elegància i l’equilibri del cinema en majúscules.

Larraín no només crea una història sinó tot un concepte metafòric. En aquest sentit s’hauria remarcar la fotografia realitzada per Sergio Armstrong, ja que la pel·lícula es tenyeix de colors apagats, blaus i grisos, amb penombres que recorren totes les escenes. Una metàfora que fins i tot inunda als protagonistes (amb figures difuminades i premeditadament enfosquides) com si es volgués mostrar, cinematogràficament, la cara oculta dels personatges. La forma incrementa de manera sublim l’infaust contingut. Així, les imatges de Larraín per moments són difuses com també ho és la moral dels personatges. En les moltes ocasions trobem, com si es tractés d'un interrogatori, una reiteració de primers plans acusadors, on s’interpel·la directament a l’espectador i se’l fa partícip de l’horror. Un tour de force magistralment interpretat.

La pel·lícula se situa sense cap problema en el món de l’estètica del sinistre. Larraín retrata la lletjor de la realitat sense pal·liatius. Una faç, la de l'església catòlica, que amaga la seva doble moral sota excomunions o, com en aquest cas, reclusions expiatòries. Queda ben palès que el rostre del mal pot ésser, de vegades, quelcom profundament humà i que, per la mirada del director, no hi ha absolució possible. Ego (no) te absolvo.

Tràiler

El ClubEl ClubEl ClubEl Club