Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

White God

Dijous 05 de novembre de 2015 a les 21.00h
White GodWhite God
Títol original: Feher isten (White God)
Direcció: Kornél Mundruczó
Guió: Kornél Mundruczó, Viktória Petrányi, Kata Wéber
País: Hongria
Idioma: Hongarès, Anglès
Gènere: Drama
Metratge: 119 min
Intèrprets: Zsófia Psotta, Sándor Zsótér, Lili Horváth
Música: Asher Goldschmidt


La problemàtica de la puresa

White God és sens dubte la confirmació de Kornél Mundruczó com un dels directors de referència a nivell europeu. El seu cinquè llargmetratge arriba de la mà del premi Un Certain Regard al Festival de Cannes. La pel·lícula de Mundruczó és colpidora, com una espècie de conte brutal dels germans Grimm, una apocalíptica visió "hitchcockniana" sobre la pèrdua de la lleialtat, el poder, el racisme i la revolució. Una obra sorprenent i desconcertant, absolutament inclassificable en un únic gènere cinematogràfic. Al endinsar-nos en el món de Mundruczó, cal fer esment de la seva vessant teatral, ja que la direcció del Disgrace de J.M. Coetzee el va inspirar a l’hora de començar el guió de White God.

Una llei afecta als amos de gossos que estan obligats a pagar una tassa municipal per aquells que no siguin de raça. Problemàtica que pateix una adolescent de 13 anys, Lili, que  està disposada a fer un veritable tour de force per no despendre’s del seu cadell.  Aquest és l’instant on s'inicia l'odissea del gos, Hagen, i on el protagonisme dels animals comença a fer-se notable i espectacular. Convé subratllar la plasticitat de moltes de les seqüències del film on la presència de la música, que té com a punt culminant la Rapsodia Húngara nº2 de Liszt, és absolutament cabdal, vibrant i emotiva.

Mundruszó, realitza un drama subversiu amb una acció trepidant que dóna peu a un ampli ventall d’interpretacions i lectures possibles. Amb una estètica fosca, d’aires apocalíptics, la pel·lícula atrapa a l’espectador des de l’inici amb imatges que, de ben segur, es faran perdurables en la nostra memòria. Aquestes imatges il·lustren de manera molt eficaç tota la metàfora de la pel·lícula: la persecució del pària, del que no és pur.

El director posa de manifest la bellesa dels individus que no estan corromputs en l’al·legoria d'una revolució, com si es tractés d'una espècie de nova presa de la bastilla. White God, transgressora i colpidora, parteix d’aquesta rebel·lió canina per realitzar una brutal crítica de la superioritat de l’home occidental. Darrera de la mirada de Kornél Mundruczó trobem la pèrdua de la innocència, l’exploració del mal i la moral en una paràbola de rabiosa actualitat.

Tràiler

White GodWhite God