Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Eden

Dijous 22 d'octubre de 2015 a les 21.00h
EdenEdenEdenEden
Direcció: Mia Hansen-Løve
Guió: Mia Hansen-Løve, Sven Hansen-Løve
País: França
Idioma: Francès, Anglès
Gènere: Drama, Música
Metratge: 131 min.
Intèrprets: Félix de Givry, Pauline Etienne, Vincent Macaigne


El paradís dins la música

L’edèn ens recorda el paradís terrenal i, per extensió, un lloc ple de delícies. Potser és per això que el títol internacional d’aquesta pel·lícula és Eden: Lost in music (Perdut a la música). Estem parlant de música i no de religió tot i que el seguidors dels moviments musicals poden ser vistos des de fora com els creients actuals.

A la dècada dels noranta la música electrònica es desenvolupa a gran velocitat i un jove discjòquei anomenat Paul fa les seves primeres passes a l’excitant vida nocturna de París. El relat segueix una història de creixement des del desig i els somnis per realitzar, fins a la dura constància de l’aterratge a la realitat. El caràcter agredolç de tota l’aventura és potser la seva millor qualitat. L’interès per l’efervescència de l’èxit va emparellat amb la baixada que el segueix. La pujada no s’explica sense el descens, ambdós són indestriables per tal d’acomplir una certa veracitat. També es constata que tot moviment juvenil que comença amb humilitat és perillosament contaminat per la vanitat que resulta del reconeixement públic. En tot aquest seguit de dicotomies la directora basa la complexitat del seu treball.

Mia Hansen-Løve, que ja ens havia visitat amb títols com “El padre de mis hijos”, ens prometia en el seu projecte la realització d’un retrat generacional i se n’ha sortit amb nota. Vagament basada en les experiències del germà de la directora, Sven, amb el que ha escrit el guió a quatre mans la pel·lícula ficciona el que hauria de ser una experiència viscuda en primera persona per fer-la extensiva al que els joves dels noranta van viure.

Formalment el film ens submergeix hipnòticament en ambients on es desenvolupaven les sessions de música electrònica i l’espectador es veu engolit per aquesta experiència sensorial que de vegades pot arribar fins i tot a esgotar físicament. La presència i el ritme de la música porten la pauta del relat i potser el consell a seguir és instal·lar-nos a la butaca com si es tractés d’un seient d’una nau espacial i deixar-nos transportar a un univers per descobrir.

Tràiler

EdenEdenEdenEden