Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

El Cartero de las Noches Blancas

Dijous 15 d'octubre de 2015 a les 21.00h
El Cartero de las Noches BlancasEl Cartero de las Noches BlancasEl Cartero de las Noches Blancas
Títol original: Belye nochi pochtalona Alekseya Tryapitsyna
Direcció: Andrey Konchalovskiy
Guió: Andrey Konchalovskiy, Elena Kiseleva
País: Rússia
Idioma: Rus
Gènere: Drama
Metratge: 90 min.
Intèrprets: Aleksey Tryapitsyn, Irina Ermolova, Timur Bondarenko

Músiques que s'esvaeixen

Segons el director Andrei Konchalovsky, El cartero de las noches blancas, és un intent d'estudi de la vida contemplativa on el temps sembla sostingut de forma permanent. La pel·lícula narra la història de Liokha, un carter que ajuda als habitats d'un un llac de Rússia a estar connectats a la capital i, fins i tot, a la civilització. Per realitzar aquesta tasca es desplaça amb una petita llanxa a motor, amb la qual dóna quelcom més important que la correspondència. La vida del carter es converteix en absolutament monòtona, ja que transcorre despertant-se cada matí per, en els millor dels casos, passar la jornada en qualsevol activitat que el segueixi allunyant del vodka.
    
El llac i la natura es transformen en un personatge més que, a més a més, modela el caràcter dels ciutadans. A mesura que avancen els viatges del nostre carter, la càmera va canviant de perspectiva i el llac es torna cada vegada més rellevant. Així, la fotografia d'Aleksandr Simonov és una peça essencial, ja que plasticitat del paisatge aconsegueix fer partícip a l'espectador d'aquesta mirada poètica, contemplativa i inalterable...un punt de vista que ajudarà a comprendre el caràcter de la Rússia més profunda, gent que va néixer sota el calor de la URRS i que ara s'enquisten sota els suposats avantatges del capitalisme.

El director rus –millor director en la passada edició del Festival de Venècia- aconsegueix realitzar una pel·lícula amb un estrany equilibri entre el documental i la ficció. Aquesta ambigüitat es veu emfatitzada pel fet que els habitants del llac estan interpretats per ells mateixos, de forma natural i sense impostures, com formant part d'aquest paisatge abandonat i inalterable. Amb un guió fictici, aquests personatges reals estan envaïts per les notes d'un himne rus que ressona sota arquitectures grises i desolades, com una metàfora d'un món que està expirant, canviant i del que només queda la nostàlgia.  Andrei Konchalovsky aconsegueix realitzar un retrat poètic d'una generació, en el que ressonen músiques que s’esvaeixen en un possible epíleg de tota una vida cinematogràfica.

Tràiler

El Cartero de las Noches BlancasEl Cartero de las Noches BlancasEl Cartero de las Noches Blancas