Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

Pride

Dijous 23 de juliol de 2015 a les 22.00h
PridePridePridePride
Direcció: Matthew Warchus
Guió: Stephen Beresford
País: Regne Unit, França
Idioma: Anglès, Gal·lès
Gènere: Comèdia, Drama
Metratge: 119 min
Intèrprets: Bill Nighy, Imelda Staunton, Dominic West

Cicle de Cinema a la Fresca 2015

Entrada gratuïta

Orgull de classes

Hi ha un subgènere que el cinema britànic adora, que té en comú retratar alguns dels conflictes del seu país, vinculats normalment a una època i un context polític: "el thatcherisme". Tocando el viento (Mark Herman), Made an Dagenham (Nigel Cole), Billy Elliot (Stephen Daldry), totes aquestes pel·lícules són una mirada, sense ira, a un passat recent del país del que, pel que es veu, no ha estat tan capdavanter en llibertats com s'ha volgut donar a entendre al món. La traducció al cinema ha desembocat, en alguns casos, en aquestes pel·lícules d'esperit contagiós, que barregen divertiment i sentit de l'humor, bons sentiments i un toc social. Aquests films són per sobre de tot, pel·lícules de personatges, de les seves intencions i sensacions, les seves accions i interioritats. Els personatges determinen la història.

És en aquest context on sorgeix Pride de Matthew Warchus. Basada en fets reals, el director ens trasllada a l'estiu de 1984, quan el Sindicat Nacional de Miners convoca una vaga sota el mandat de Margaret Thatcher. Un grup de gays i lesbianes decideixen donar suport a la causa dels miners. Denominats LGSM (Lesbians and Gays Support the Miners) aconsegueixen recaptar fons durant la manifestació de l'orgull gay a Londres. El sindicat no accepta els diners per prejudicis amb la comunitat gay i aquests decideixen saltar-se el sindicat i acostar-se directament a una comunitat de miners, amb tot el que això comporta. 

La pel·lícula juga totes les seves cartes en aquest xoc cultural entre els miners i els urbanites homosexuals, mostrant perfectament l'evolució de les seves relacions. El director deixa palès, per una banda, el drama que suposa trobar-se amb una vaga com la que va patir la mineria anglesa i, per l'altre, els prejudicis que van patir les comunitats homosexuals sobretot a conseqüència de l'aparició de la SIDA. Encara que amb tots aquests ingredients dramàtics en joc, la pel·lícula s'ha construït, com a Full Monty, a partir d'eines com l'enteniment, la conciliació, la celebració... una comèdia tenyida de ritmes dels vuitanta que no deixa de créixer fins al final.

Tràiler

PridePridePridePride