Aquest lloc web fa servir cookies pròpies i de tercers. Si hi segueix navegant considerarem que n’està acceptant el seu ús. Més informació sobre les cookies.Tancar

52 Martes

Dijous 28 de maig de 2015 a les 21.00h
52 Martes52 Martes52 Martes52 Martes
Títol original: 52 Tuesdays
Direcció: Sophie Hyde
Guió: Matthew Cormack, Matthew Cormack
País: Austràlia
Idioma: Anglès
Gènere: Drama
Metratge: 109 min
Intèrprets: Tilda Cobham-Hervey, Del Herbert-Jane, Mario Späte

Un any de canvis

Els diaris íntims solen reflectir la necessitat d’expressió dels canvis que experimentem a les nostres vides. Aquells quaderns tancats amb cadenat poden convertir-se en l’actualitat en filmacions de vídeo, més tenint en compte l’èxit actual de l’autoretrat fílmic. Passem així de l’expressió escrita a l’audiovisual i d’aquí l’estructuració de la pel·lícula. Això és el que ha fet la directora australiana Sophie Hyde en la seva opera prima “52 Tuesdays”.

Billie una adolescent de setze anys que viu amb la seva mare lesbiana divorciada, Jane, i el seu oncle, Harry, es planteja començar una vida autònoma per donar resposta a les mutacions típiques de la seva etapa vital. Totes aquestes intencions es veuen arraconades i superades per la decisió de la seva mare de seguir un procés de canvi de gènere. Jane es convertirà en James i aquest procés s’allargarà durant un any. Jane li proposa a Billie anar a viure amb el seu pare, Tom, per tal de fer la transició en solitari restringint les seves visites als dimarts de quatre de la tarda a deu de la nit.

La directora Sophie Hyde estructura la seva pel·lícula seguint els cinquanta dos episodis i així va ser filmada al llarg dels cinquanta dos dimarts que va durar l’any de rodatge. Algunes veus han criticat la fragmentació del discurs però quan l’aposta formal és per l’estructura de l’episodi, aquesta agafa clarament el fragment com a base del relat. El pensament adolescent i els moments de canvi en general solen ser per definició fragmentats, contradictoris i canviants. L’estructura ens posa en aquest ritme que tot i seguir un procés de diferents clímax no és mai un llenguatge pretesament fluid.

En el decurs de l’any apareixen també històries paral·leles com les amistats de Billie o les dificultats de Jane en el seu canvi. La complexitat dels sentiments sempre acaba superant un relat maniqueu o simplista.

Aplaudida en festivals més clàssics com el de Berlin o en més agosarats com el de Sundance, la producció australiana recull un to clarament independent tant pel que fa a la seva realització com el que toca al seu contingut. Temes nous amb factures noves.

Tràiler

52 Martes52 Martes52 Martes52 Martes